DEIXEU-NOS VOLAR


Dimarts, 4 d’octubre, es va celebrar la taula debat “L’empoderament en salut mental, un canvi que ens involucra a tothom” que va organitzar el projecte MATÍ – OTL Garraf de l’IMET de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Un acte emmarcat en la programació de la setmana de la salut mental del 2016 de la nostra comarca.
Categoria: MATI-OTL

Deixeu-nos volar” és una frase de la Teresa Milà, vocal de la delegació d’Activament Garraf-Penedès. Aquestes paraules van ressonar a la sala d’actes de l’IMET de Vilanova i la Geltrú.

Dimarts, 4 d’octubre, es va celebrar la taula debat “L’empoderament en salut mental, un canvi que ens involucra a tothom” que va organitzar el projecte MATÍ – OTL Garraf de l’IMET de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Un acte emmarcat en la programació de la setmana de la salut mental de la nostra comarca.

El Regidor d’Educació i d’Ocupació, Joan Martorell, va obrir l’acte fent referència a la necessitat de crear espais en els quals es parli de salut mental obertament per anar contribuint a canviar els prejudicis i el desconeixent que envolta aquest tema, i va afegir, que aquesta problemàtica no afecta només a unes persones determinades, sinó que ens pot passar a qualsevol de nosaltres en algun moment de la nostra vida.

A la taula debat hi van participar professionals i persones que han viscut l’experiència d’un trastorn de salut mental, per a parlar de l’empoderament des de diferents perspectives.

Els testimonis en primera persona van aportar les seves reflexions i vivències, una lliçó d’humanitat d’aquells que han lluitat per ensortir-se’n i que, en moltes ocasions, han hagut d’escoltar un “ tu no podràs”. Afortunadament, no han fet cas a aquestes mirades i han pogut tornar a construir el seu projecte vital. I no tan sols això, sinó que han anat un pas més enllà, la seva experiència la posen al servei de la societat. S’associen i treballen per a que les coses puguin canviar, per a què d’altres tinguin el camí més fàcil i per a mostrar als professionals què és el que realment necessiten per a poder-se recuperar.

Hem recollit algunes de les seves reflexions que van expressar en el debat:

En relació a l’empoderament:

Deixeu-nos volar, tenim dret a equivocar-nos i si caiem ja tornarem a aixecar-nos, volem viure, ja n’hi ha prou de sobreprotecció i paternalisme.

Vull les regnes de la meva vida, però vull escollir jo quin cavall vull. No vull que em poseu un cavall dòcil per a que no caigui, potser jo vull muntar un cavall de competició, tinc tot el dret d’escollir-lo.

Empoderarse es luchar contra las miradas de los que te dicen que no puedes.

Debemos luchar con perseverancia, ya está bien de buscar culpables, hay que buscar soluciones.

Abans la meva família parlava amb el meu psiquiatre d’amagat, sense el meu permís. Ara ja no, ara si volen parlar amb ell primer m’ho han de demanar a mí.

En relació a l’estigma:

Després dels anys vaig “sortir de l’armari” vaig dir a la meva filla que jo tenia un trastorn mental.

Tinc dret a decidir quan i a qui vull explicar que tinc un problema de salut mental i això no vol dir que ho amagui o que no vulgui “sortir de l’armari”, perquè el problema de salut mental no em defineix com a persona, em defineixen altres coses.

En relació al tractament i la recuperació

Dialogar amb el psiquiatre sobre la medicació i sobre com m’afecta, ajuda a millorar l’atenció. Si no parles, no et poden ajudar.

La medicación, si te va bien y te tomas la que necesitas, ayuda. Pero que te “atiborren” de medicación y que te dejen como un zombi no es la manera.

El meu psiquiatre i la meva psicòloga em visitaven cada mes i quan em van donar l’opció de poder trucar si tenia la necessitat, mai en vaig abusar, només trucava quan ho necessitava. Gràcies a això, ara ja no necessito un tractament tan intensiu.

Si no se trabaja la raíz de mis alucinaciones, la medicación no servirá de nada.

Cuando llegué al projecte MATÍ pregunté: pero la gente con un diagnóstico trabaja??? Y me dijeron que sí! Yo me he empoderado en el projecte MATÍ, y ya he trabajado en dos sitios.

Si leyéramos todos los que estamos aquí el DSM (manual diagnòstic de salut mental) estariamos todos diagnosticados. Las personas somos más complejas que eso.

 

Els/les professionals per la seva banda, també van aportar seva la visió sobre el tema i sobre la feina que fan per empoderar en els serveis en els quals treballen. També van reconèixer que encara hi ha molt per fer, però que s’està treballant en aquesta línea.

Algunes de les reflexions dels professionals que es van poder escoltar ahir són:

Pel que fa a l’empoderament:

No tothom està obligat a empoderar-se, la persona ha de poder escollir en quin moment vol fer-ho.

Empoderar-se és un procés en el que estem tots i totes, no és exclusivament en l’àmbit de la salut mental. De vegades ens sentim més empoderats i de vegades menys en la nostra vida.

Empoderar-se no és un fenomen individual és social.

Pel que fa a la posició professional que facilita l’empoderament:

Treballar en la línea de fer participar el/la pacient en el seu tractament arribant a pactes consensuats.

Involucrar a les persones usuàries en la organització dels serveis.

L’aprenentatge més valuós prové de l’escolta de la història de vida de la persona. No deixen de sorprendre’ns cada dia.

Els/les professionals no podem tenir una actitud passiva ni indiferent, hem de generar i impulsar canvis, innovar i fer noves propostes, d’aquesta manera anirem avançant.

Pel que fa a les dificultats:

La majoria dels professionals venim d’un temps en el que la nostra formació es basava en responsabilitzar-nos de la situació del pacient i això pot ser molt frustrant, perquè no sempre la persona vol ser ajudada. A poc a poc anem canviant aquesta visió i ens anem posicionant, no tant com experts, sinó com acompanyants de la persona.

La falta de temps i la pressió assistencial en les quals treballem no sempre ajuden a fer un treball més a fons d’empoderament amb les persones.

Per la seva banda, les famílies també van participar des del públic donant la seva visió sobre el tema:

Les famílies també volem empoderar-nos, de vegades ens veiem desplaçades dels tractaments dels nostres fills. Nosaltres també necessitem se’ns recolzi.

Cal més professionals per poder atendre les necessitats de les persones amb un diagnòstic de salut mental.

És necessari fer més prevenció a les escoles i instituts.

Aquesta taula debat va fer evident que l’empoderament en salut mental ens implica a tots i a totes i a la societat en general

Un agraïment molt especial a les persones que van participar en la taula debat: a la Teresa Milà d’Activament Garraf-Penedès, a la Montse Toribio del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, a la Rosa Garcia d’Activament Catalunya Associació, al David Gascó de Ràdio Nikòsia, al Santi Domench del Club social del Garraf del Grup ATRA, a l’Associació de Familiars i d’Afectats de Malaltia mental del Garraf i a la Maria José Castro i a la Zeleste Manzano del Projecte MATÍ –OTL Garraf.

I moltes gràcies també, a les persones assistents a l’acte i els/les que van participar amb les seves aportacions des del públic.

 

 

Data Publicació: 10/10/2016