emprendre als 40

Emprendre està de moda i el cert és que hi ha una onada de persones que decideixen fer-ho després dels 40 (els “taitantos” ;) ). La situació econòmica, la manca de treball o la dificultat per trobar-ho a partir de certa edat, la crisi de valors, la creença que “tothom pot fer-ho”, etc. han desencadenat una autèntica febre per l’emprenedoria.

La veritat és que, des del meu punt de vista, ja era hora que hi hagués una mica més d’esperit emprenedor i empresarial a Espanya perquè això és el que fa que un país progressi de veritat.

No obstant, en contrapartida, diré que em sembla molt perillós fer creure que això d’emprendre és una opció professional més a la que qualsevol pot acollir-se. Perquè, sento dir-ho, EMPRENDRE NO ÉS PER A TOTHOM i tant me fa si ho fas abans, durant o després dels 40, perquè has de tenir molt clara quina és la teva veritable motivació interna per fer-ho i assegurar-te que és prou forta com per mantenir-te al peu del canó el temps que calgui, perquè necessitaràs, com explico al meu blog, una bona dosi de coratge, il·lusió i molta capacitat de lideratge. Les dues primeres segur que les portes de sèrie i la tercera, s’entrena.

Tal com jo ho veig, per emprendre amb èxit calen 2 qualitats fonamentals:

  • Actitud per estar disposat a adaptar-te als canvis i allà on hi ha un problema ser capaç de veure oportunitats d’aprenentatge en comptes d’obstacles.
  • Creure que pots, perquè dir “que pots” a seques i sense convenciment és auto enganyar-se.

Des d’aquí, independentment de quin sigui el teu punt de partida, estàs en condicions d’aconseguir-ho. Aquesta és la part diguem “mental”, pensar d’una determinada manera és l’origen de tota la resta.

Ara bé, sento dir-te que no és suficient i t’explicaré per què, i a més et donaré algunes pautes de sentit comú (ja saps, el menys comú dels sentits…) que has de tenir present perquè, com em va dir una vegada un bon amic meu, els ocells que tens al cap els posis al niu.

En els meus tallers i quan treballo amb clients privats, sempre els faig la mateixa comparativa (sí, m’encanten les metàfores). Emprendre és com conduir un cotxe.

Necessites, d’una banda, que la por que puguis tenir no et pari, al contrari, que li facis front i et posis al seient del conductor confiant que pots aprendre (actitud).

Però també necessites a algú que t’expliqui com van els comandaments, que t’ensenyi els trucs i et guiï. La resta depèn de tu, perquè tot es resumeix a repetir, provar, errar, corregir, repetir, provar, errar, corregir… així fins que et surti, i a partir d’aquí trobis també els teus propis trucs. I això no és ni més ni menys que el que comporta qualsevol procés d’aprenentatge: temps, perseverança i paciència. Aprovaràs a la primera o a la quarta, com va ser el meu cas, però el veritable aprenentatge arriba quan t’atreveixes a anar amb el cotxe tu sol a qualsevol part, et perds mil vegades i tornes a trobar.

Tenint això clar hi ha qüestions, com he dit, pràctiques, que has de tenir en compte a l’hora d’emprendre després dels 40, perquè llançar-te a l’aventura sigui de veritat un encert en comptes d’una bogeria, perquè que sigui una cosa o una altra no depèn ni de l’edat, ni del mercat, ni de la competència, en el fons.

Sigui com sigui, depèn únicament de tu i de les teves decisions.

1.Tingues molt clar el teu “per què” o el teu “per a què”

Això t’ho hauràs de preguntar diverses vegades al llarg de la teva aventura. Per què estic fent el que estic fent? Quin va ser l’origen de tot? Per què? Què vols aconseguir? Quin sentit té per a tu? Són preguntes una mica filosòfiques però que tenen molt a veure amb el que realment vols a la vida.

Com més neixi del teu interior la idea d’emprendre més fort serà la motivació i més fàcil et resultarà salvar tots els obstacles.

2. Prepara’t un coixí

Aquest és un dels grans errors que veig dia rere dia i que d’altra banda és normal que es produeixi. Per molt que t’ho diguin, fins que no et fiques en farina no saps moltes vegades el que es cou i tampoc saps com reaccionaràs en determinades situacions que t’aniràs trobant. Normal, perquè moltes d’elles probablement fins ara no t’havies vist en la necessitat d’abordar-les. Per tant, has de tenir present la teva corba d’aprenentatge, és a dir, que hi haurà un temps en què seràs aprenent, et sentiràs maldestre i per molt que vulguis les coses no et sortiran com esperes. Per ser mestre abans cal haver errat molt.

Això es tradueix en que no obtindràs ingressos de manera immediata i que et portarà un temps assolir la quantitat que necessites per viure, de manera que has d’estar proveït d’un bon coixí que et mantingui mentrestant.

El teu negoci necessitarà inversions des del principi i si bé has de cercar arriscar el mínim, no tindràs més remei, si vols progressar, que invertir en formació i assessorament. I amb això passo al punt següent.

3. Busca suport professional

T’agradi o no, més tard o més d’hora et tocarà invertir en persones que t’ajudin a sortir de molts compromisos i si hi ha un recurs clau en el teu negoci aquest ets tu.

El gratis arriba fins on arriba i al final els que inverteixen en bons assessors i mentors són els que millor progressen. I a més s’estalvien molts problemes.

4. Tingues sentit de l’anticipació

Emprendre implica un risc i és cert que el que no arrisca no guanya però no és el mateix córrer un risc controlat que saltar sense xarxa i encomana-se r no sé si a Santa Rita o Sant Cucufato.

Per tant, mesura els teus recursos, a veure quant temps pots aguantar i marca’t unes línies vermelles a partir de les quals entraria en funcionament el teu pla B (per exemple, buscar feina). Això no vol dir que abandonis, sinó que necessites ajornar per un temps i anar potser a un ritme més lent fins que puguis reprendre el teu projecte. Referent a això et recomano el meu vídeo-post, Fem números encara que cantin la Traviata.

5. Distingeix les oportunitats de les distraccions

Això és vital. Sobretot en els teus inicis, quan encara no tens les coses del tot clares, en qualsevol cosa que t’ofereixin et semblarà veure una oportunitat. I ni tan sols distingiràs si és una cosa que et donarà beneficis a llarg termini. Per evitar-ho, tingues clara la teva visió a llarg termini del que vols aconseguir i al mateix temps el teu objectiu més immediat, el més urgent. I davant cada cosa que se’t presenti fes-te la següent pregunta: Això m’acosta o m’allunya del meu objectiu? Si t’acosta, pot ser una oportunitat, si t’allunya, és una distracció, així que surt per peus.

CONCLUSIÓ

Emprendre després dels 40? Sí, t’animo a que t’apuntis al repte perquè emprendre és en si mateix el procés de transformació i desenvolupament personal més bestial que conec i que et pot aportar molt a la teva vida. Ara bé, fes-ho amb cap, tal com t’he anat explicant al llarg d’aquest article.

Si et sóc sincera, emprendre, o almenys provar-ho, és una cosa que li recomano a tothom perquè sóc de les que pensa que ningú hauria de morir-se sense haver-se atrevit a anar a per un somni, i emprendre és com pujar-se a un escenari en el que l’obra és DISSENYAR LA TEVA VIDA A LA MIDA DEL QUE VOLS.

Font: InfoAutónomos
Imatge: Ben Tesch

Emprendre després dels 40: encert o bogeria?
Etiquetat a:    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà