el català a l'empresa

De què depèn que una llengua tingui prestigi social? De les 6.000 llengües que encara viuen repartides per tots els continents del planeta, quantes es consideren llengües de primera categoria?

Una llengua ha de tenir una administració que la sustenti; per tant, és bo que sigui llengua oficial en el territori on es parla. Però, amb això, n’hi ha prou? Per respondre aquesta pregunta només cal fixar-nos en la nostra llengua pròpia que, malgrat que és oficial en la major part del territori on es parla, no sempre té la mateixa presència social ni el mateix valor per als habitants dels diferents àmbits administratius.

De l’1 al 10, quant val el català per a un nord-català, per a un balear, per a un valencià, per a un parlant de la Franja o per a un català del Principat? Depèn a qui ho preguntem, és clar.

De tota manera, hi ha alguns indicadors que ens poden ajudar a percebre el prestigi que té una llengua per a la seva comunitat. Fixant-nos només en el món de l’empresa, és molt significatiu que la llengua pròpia sigui important per a la inserció en el mercat laboral. En el nostre cas, si saber català ajuda a trobar feina significa que el català té utilitat no solament per als que volen treballar, sinó també per als clients que hauran d’atendre aquests futurs treballadors. Si ser atès en català no tingués transcendència per als clients, cap empresa valoraria aquesta habilitat.

Només posarem una dada al respecte d’aquesta qüestió: el 75,8% de les empreses té en compte el català a l’hora d’incorporar personal nou, segons una enquesta a socis de PIMEC del 2012.

D’altra banda, un altre indicador del prestigi d’una llengua és la seva presència en el paisatge lingüístic de les ciutats. Els rètols principals dels comerços i les empreses de serveis dels carrers urbans d’un país ens diuen moltes coses.

Pel que fa a Catalunya, l’Ofercat 2010, un estudi del 2010 que analitza la presència del català en la retolació principal de cinc ciutats diferents, ens mostra que a tot arreu no hi ha el mateix paisatge lingüístic.

índex de retolació en català

Malgrat les diferències evidents, en tots aquests municipis hi ha una presència majoritària de rètols en català. I això projecta una imatge valuosa de la llengua catalana entre els ciutadans que hi viuen.

Finalment, un altre element que ens ajuda a connotar positivament una llengua és el fet que tingui visibilitat quan anem a comprar. En aquest sentit, el mateix estudi anterior ha recollit en quina llengua es fa la salutació inicial en els comerços i empreses de les mateixes ciutats. Aquí també observem una oferta de català diferent, però amb una tendència molt significativa a usar el català d’entrada.

idioma de salutació inicial al comerç

Al mateix temps, aquest estudi recull que l’hàbit majoritari és que els venedors, després del primer contacte, s’adapten a la llengua que fan servir els clients. Però la impressió que el català és també una llengua per anar a comprar ja l’hem rebut!

Per tant, tot i que el territori de Catalunya presenta un ús desigual del català, podríem afirmar que aquesta llengua és valorada pels consumidors catalans, ja que el protagonisme que li atorguen els empresaris ens ho indica clarament.

Per a més informació:

Servei de Català del Garraf i de Vilanova i la Geltrú
CNL de l’Alt Penedès i el Garraf
Consorci per a la Normalització Lingüística
Rasa del Miquelet, 16
Tel. 93 811 57 73
vngcat@cpnl.cat

Llengua i empresa, una qüestió de prestigi
Etiquetat a:        

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà