societat civil 2016

La darrera reforma fiscal portava una modificació molt destacable per a les societats civils: el seu règim de tributació.

Fins ara, i de conformitat amb la redacció de l’article 7.1 a) de la Llei de l’Impost de Societats (Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Impost sobre Societats), les persones jurídiques són subjectes passius d’aquest impost quan tinguin la seva residència en territori espanyol, amb una excepció, les societats civils.

Amb la modificació introduïda mitjançant la nova Llei de l’impost de societats, Llei 27/2014, de 27 de novembre, aquesta excepció es puntualitza i, encara que segueix existint, es fa més concreta i s’especifica que són subjectes passius de l’Impost de Societat les persones jurídiques, excloses les societats civils que no tinguin objecte mercantil, afegint aquesta afegitó que provoca un canvi molt rellevant per a totes aquelles societats civils que porten a terme una activitat mercantil.

Però… Quan s’entén que una societat civil realitza una activitat mercantil? Què es considera activitat mercantil?

Aquest és el principal punt a estudiar: quan es considera que la societat civil realitza una activitat mercantil, doncs això determinarà un règim tributari o un altre, i pot tenir unes conseqüències de molt considerable valoració.

Haurem d’entendre que es realitza activitat mercantil quan es presten serveis o venen productes en relació amb el mercat, és a dir, quan hi ha una activitat comercial. Per exemple, una Societat Civil Professional, SCP, s’entendrà que realitza una activitat mercantil i, com a conseqüència, estarà subjecta a aquesta modificació.

Quan entra en vigor aquesta modificació?

De conformitat amb la disposició final dotzena de la llei, va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2015, però que és aplicable als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’expressada data, de manera que, per entendre’ns, és aplicable des de l’1 de gener de 2016, ja que és quan s’inicia el període impositiu nou des de la data d’entrada en vigor.

Com tributaven fins aquest canvi les societats civils?

Les societats civils, com ho seguiran fent aquelles que no desenvolupin una activitat mercantil, tributaven mitjançant un sistema d’atribució de rendes pel qual cadascun dels socis tributava, d’acord amb el seu règim personal, les rendes que rebia obtingudes per l’activitat de la societat civil.

Així, si un soci era persona física resident, tributava a través de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) el que obtenia per la seva participació en la Societat Civil.

D’aquesta manera, les rendes rebudes eren incorporades a la declaració individual dels socis, no tenint la societat civil de dur a terme una declaració tributària pròpia pels beneficis obtinguts.

Quins desavantatges té aquest canvi per als socis d’una societat civil?

Els desavantatges més destacables són dos:

En primer lloc, en tributar la societat mitjançant l’Impost de Societats, les rendes tributen sí o sí a un tipus fix, el corresponent a l’Impost de Societats i per al cas concret de les societats civils, al tipus del 25%. D’aquesta manera, des del primer euro que s’obtingui tributa al 25%, no com passa en el cas de l’IRPF, que es tracta d’un impost progressiu i per això el tipus va ascendint segons es guanyi més. Això representa un desavantatge en qualsevol cas? No té per què. Aquells socis amb un tipus efectiu en l’IRPF superior al 25% (és a dir, que reben ingressos que fan que la seva escala d’aplicació de l’impost progressiu els doni com a resultat una mitjana de més de 25% d’impost) tributaran per un tipus inferior al que venien fent-ho actualment.

En segon lloc, i com a desavantatge general i addicional per al cas que l’anterior sigui beneficiós per la qüestió del tipus efectiu comentat, l’obtenció d’aquestes guanys tributaran si es reparteixen i atorguen al soci.

Això vol dir, i llevat que en la normativa de desplegament d’aquesta reforma fiscal s’estableixi el contrari, que com en el cas d’altres tipus societaris, quan el soci extreu els beneficis de la societat i els incorpora al seu propi patrimoni, es consideren ingressos percebuts pel mateix (ja sigui en forma de dividends o d’altres maneres), havent de tributar ell personalment en les seves declaracions per aquests capitals i, en conseqüència, pagant dues vegades pel mateix benefici: un cop en nom de la societat i una altra a el seu propi nom al incorporar al seu patrimoni personal.

Què passa amb les deduccions pendents d’aplicar?

Per tal de posar això en pràctica, s’han fet modificacions també a la Llei de l’IRPF, a fi de facilitar la transició.

Una d’elles consisteix en què els socis, persones físiques, de societats civils que passin a tributar per l’Impost sobre Societats podran seguir aplicant en la seva declaració les deduccions en la quota íntegra per activitats econòmiques que estiguessin pendents d’aplicació a 1 gener 2016. D’aquesta manera, no es perdran aquestes deduccions pendents d’aplicar, el que seria un altre gerro d’aigua freda per als socis de societats civils que veuen modificat completament el règim de tributació amb aquesta reforma.

Quines opcions tenim davant aquest canvi tributari?

Com tot canvi tributari, és complex de realitzar i d’implementar d’un dia per l’altre, el que comportarà la incorporació d’un règim transitori en l’IRPF que reguli la translació d’aquest tipus d’entitats com a contribuents de l’IRPF a contribuents de l’IS.

Com a opcions possibles, es té la acceptació del nou règim tributari, adaptant la comptabilitat i tributació a aquest, o si és el cas, dissoldre la societat civil a fi de finalitzar l’activitat o reprendre-la, però amb una altra forma societària que ens resulti més beneficiosa per a la activitat desenvolupada.

Què puc fer si no ens interessa aplicar aquest canvi tributari?

Com a sistema transitori, també s’ha habilitat un règim especial de dissolució i liquidació, amb beneficis fiscals, per a aquelles societats civils que a conseqüència de la Reforma passin a ser subjectes passius de l’Impost sobre Societats i no desitgin fer-ho.

En aquests casos, acordada per l’entitat la seva dissolució i liquidació, es continuarà aplicant el règim d’atribució de rendes fins a la liquidació sense que la societat civil arribi a adquirir la consideració de contribuent de l’Impost sobre Societats.

Per a això, i com a requisit imprescindible, la societat civil s’ha de dissoldre, adoptant-se en el primer semestre de 2016 l’acord de dissolució, extingint-se amb això la societat civil en el termini de 6 mesos des de que s’adopti l’acord i, en conseqüència, desapareixent la societat civil abans d’acabar l’any 2016.

Quins beneficis o avantatges fiscals aporta aquest règim especial de dissolució?

Dins d’aquest sistema especial, es recullen diferents avantatges o beneficis a tenir presents, especialment de cara a plantejar dissoldre la societat civil i poder acudir a continuar l’activitat amb un altre tipus societari que, en altres aspectes, ens pugui resultar més interessant.

Els beneficis que s’atorguen en aquesta situació consisteixen en:

– Exempció de l’ITPyAJD.
– No s’acreditarà l’impost IVTNU en ocasió de les adjudicacions als socis d’immobles de naturalesa urbana. En la posterior transmissió s’entén que aquests van ser adquirits en la data en què ho van ser per la societat que s’extingeixi.
– En l’IRPF, IS i l’IRNR dels socis, només es tributarà en el moment de la liquidació quan es percebi diners o crèdits. En un altre cas es difereix la tributació al moment en què es transmeten els altres elements que hagin estat adjudicats al soci.

Font: billage
Imatge: Alejandro El Tecnorrante

2016: novetats fiscals per les Societats Civils
Etiquetat a:        

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà