La Vida entre Costures

L’Ángeles i la Pilar ens obren les portes de la seva botiga “La Vida entre Costures”, un projecte que va veure la llum el novembre de l’any passat i que transmet la seva passió per la costura.

Per què vareu decidir crear l’empresa? Que us va motivar a fer-ho? Per què vareu escollir aquesta activitat?
Ángeles: Aquest projecte neix d’una il·lusió, d’una il·lusió compartida per les dos des de fa molt de temps però amb la que mai trobàvem el moment o la situació adequada per portar-la endavant. Tot va canviar, però, l’any passat, quan vam tenir l’oportunitat de coneix-se’ns i vam comprovar que compartíem el mateix somni.
M’agrada pensar que tot passa per alguna raó: teníem molta experiència acumulada, a les dos ens apassiona la costura… fins que ens vam trobar. I estic segura que ens vam trobar perquè havia arribat el moment. De fet, jo vivia fins no fa gaire a Madrid i ja abans de venir aquí ja avaluava les possibilitats de muntar el meu propi negoci. Però les circumstàncies no convidaven a intentar-ho i em vaig veure treballant per altres.
Pilar: Jo havia tingut una cooperativa durant molts anys, però vam haver de tancar i vaig tenir que cercar feina. I així ens vam conèixer, treballant per una altra persona enmig de la insatisfacció de fer-ho en unes condicions que no ens agradaven, que no ens permetien fer la nostra feina com nosaltres l’entenem i ens agrada portar-la a terme.

A que us dedicaves abans?
A: He treballat des dels setze anys en botigues de roba, de núvies, per a Pronovias, Aire… perquè és el que sempre m’ha agradat. Tant és així que de petita, quan era una nena, aprofitava qualsevol distracció de la mare per posar-me amb la seva màquina…
Quan vaig arribar a Vilanova vaig col·laborar amb una botiga de vestits i posteriorment vaig treballar per una empresa d’arranjaments.
P: Jo porto treballant des dels catorze anys. Vaig ser l’encarregada de tota la producció d’una empresa fabricant de roba de nadons, després vaig participar en una cooperativa que va funcionar durant divuit anys, però que va haver de tancar quan una gran part de la producció que fèiem es va portar a la Xina. Va ser llavors quan vaig tenir que cercar feina per compte aliena. I, com l’Ángeles, aquesta ha estat sempre la meva passió, sempre que podia i em deixaven ajudava a la mare amb la costura.

La Vida entre Costures La Vida entre Costures La Vida entre Costures

Des de la idea inicial fins a la posada en marxa, quan temps ha passat?
A: Al juny ens vam adreçar a l’IMET cercant assessorament i vam començar a mirar locals. I vam tenir sort, aquest local ens va cridar l’atenció des del primer moment i cada cop que passàvem per davant no podíem evitar quedar-nos mirant el seu aparador. Així que no vam tenir que mirar gaire. Va ser amor a primera vista.
Al principi sentíem molta por, però suposo que és normal. Al final l’has de fer front i decidir si ho vols intentar o no.
P: Tot i que al principi la meva parella no ho acabava de veure clar, quan va veure que era la meva il·lusió em va oferir tot el seu suport.
A: En el meu cas, el suport de la parella va ser total des de bon començament. També va ser una època de molts nervis. Volíem fer poca cosa perquè el pressupost era molt just i la idea era intentar estalviar, no fer una despesa elevada. I és que al principi tot són despeses…

Què és el que milloraríeu en el procés de creació d’empresa?
A: La informació. Trobem que hi ha poca i que, a més, et fan fer moltes voltes per fer els tràmits. I l’atenció rebuda en aquests organismes: de seguida te n’adones de qui et pot ajudar i de qui no podràs esperar gaire suport. Sembla que tothom hagi de fer les coses a través d’una gestoria, així que no t’expliquen com has de procedir per realitzar els tràmits, provocant desconcert i que perdis temps.

Com va sorgir el nom comercial?
P: La veritat és que el vam estar rumiant força temps. Fèiem propostes, comprovàvem si hi havia botigues amb noms similars a la nostra idea… cercàvem un nom que es quedés fàcilment a la memòria, però cap ens acaba d’omplir.
A: La inspiració, al final, ens va venir de fora. Feia poc que havia acabat de llegir El tiempo entre costuras, de Maria Dueñas, i que havia vist la sèrie de televisió amb la meva parella. La idea ens va venir de cop i volta, però ens va semblar impossible perquè ens va semblar que es podia considerar un plagi. Va ser llavors quan la meva parella va tenir la genial idea de canviar “el temps” per “la vida”, que és, realment, el que millor defineix la nostra vida professional.

Quins són els vostres objectius?
A: Actualment, el nostre objectiu principal és aconseguir consolidar aquesta botiga amb l’objectiu posterior de poder ampliar l’activitat amb una altra idea que ens ronda pel cap i que no et podem dir què és. Sorpresa…

Què és el que aconsellaríeu a un nou emprenedor?
A: Que no tingués por. Tothom, al principi, té molta por a emprendre. Però la por és mala consellera. Cal tenir il·lusió, molta, i perseguir el teu somni fins aconseguir-lo. Però no cal oblidar que s’ha de cercar informació, suport i obrir totes les vies possibles. I llavors, si es troba una oportunitat, encara que sigui petita, intentar-ho.
Es tracta de provar. Si surt bé, perfecte, i si no… que no et quedi la cosa de no haver-ho intentat.
P: Que no emprenguin per emprendre. Penso que s’ha d’emprendre en quelcom que faci il·lusió, que t’agradi, que t’ompli. El nostre negoci no és un negoci per fer-se rics, però és el NOSTRE negoci, treballem en una cosa que és nostra i amb la nostra manera de fer. Abans treballàvem posant la mateixa cura però sense rebre cap agraïment, tot el contrari, prevalia el benefici per sobre de la satisfacció del client o del treballador.
A: I si emprenen amb un altre soci, que tinguin cura de trobar una persona amb la que s’entenguin bé. Nosaltres hem tingut la sort d’avenir-nos molt bé des del principi. I tot i que al principi és normal que es produeixin tensions, el cert és que coincidim en la forma de pensar i no tenim cap problema per seure i parlar quan hem de cercar solucions.

Ser empresàries: un somni o una necessitat?
A i P: Ambdues coses. La necessitat de treballar a la nostra manera en un projecte relacionat amb la nostra passió, el nostre somni.

On us podem trobar?
Rb. Salvador Samà, 58-60
Vilanova i la Geltrú
Tel. 933 93 95 90
lavidaentrecostures@gmail.com

La Vida entre Costures

Si vols donar a conèixer la teva empresa en aquesta secció, contacta’ns! Truca’ns (938140440) o escriu-nos (tcontreras@imet.cat).

La Vida entre Costures

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà