retols

Tenim dades oficials sobre els coneixements de llengües dels catalans i també sobre els usos lingüístics que diuen que fan en diferents àmbits. Però per a què ens serveix tota aquesta informació si som un establiment que fem atenció al públic?

Recentment, ens van venir a presentar l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 (EULP2013) a l’àmbit territorial del Penedès i algunes de les dades són interessants per explicar l’ús social del català al nostre voltant i, sobretot, per detectar quins aspectes es podrien millorar per aconseguir adequar-nos més a les expectatives dels nostres clients.

D’entrada, aquest estudi ens diu que el 38,1% dels habitants del Penedès tenen com a llengua pròpia el català i que el 6,7% hi tenen tant el català com el castellà. En condicions normals, aquests percentatges s’haurien de traduir en un 45% de converses en català en les converses de carrer, en els espais comercials, en les relacions amb l’administració, en els centres mèdics o en els bars i restaurants.

Ara bé, si mirem amb més detall què passa en cada àmbit, ens adonem que la banda sonora que anem produint entre tots pot variar molt d’un lloc a un altre. Per exemple, al Penedès en un gran comerç, el 15,52% de la població usa sempre el català. I això, per què? Què fan el 29,3% restant de persones que tenen també el català com a llengua d’identificació?

Per entendre-ho millor, anirem a buscar altres informacions. Si ens fixem en un estudi sobre Els usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona (Ofercat 2012), veiem que la imatge que ofereixen els establiments de vegades no es correspon amb els usos orals amb els seus clients.

Ús de català Retolació
identificativa
Llengua inicial
d’atenció al públic
Sector d’alimentació 80% 32%
Entitats financeres 63% 74%

De fet, el nivell d’oferta del català (mitjançant els rètols exteriors i interiors, els cartells informatius, la megafonia i l’atenció al públic) predetermina la tria de llengua que fa la població. I aquest fenomen es constata en el comportament dels clients, segons el que ells mateixos declaren en l’EULP: mentre aquí, com hem dit abans,un 15,52% fan servir sempre el català en un gran comerç, hi ha un 30,96% que el fan servir sempre en una entitat financera; justament el doble.

Totes les observacions rigoroses de la realitat de què disposem –i que no caben en un article com aquest!- ens apunten que el paisatge lingüístic ajuda a millorar la percepció social de l’estatus del català (1); més retolació, més publicitat i més indicadors en català denoten més normalitat de la llengua.

De tota manera, sembla que la llengua en què s’inicia una conversa és el que més afecta els usos orals dels interlocutors. Per factors diversos, si un dependent s’adreça d’entrada en castellà als clients determina en quina llengua li respondran les persones que té a l’altre cantó del taulell.

Així, doncs, si un establiment vol que la tria de llengua la facin els seus clients, és bàsic adoptar uns criteris lingüístics d’atenció al públic que ho afavoreixin.

Estem avançant en el camí de les condicions necessàries perquè això sigui possible: al 2013, un 82% dels habitants del Penedès diuen que saben parlar català. Ara només cal fer-ho visible; sobretot, en els usos comercials i en els espais públics.

Compteu amb nosaltres per encendre un semàfor verd al català al vostre establiment. Estem a la vostra disposició.

Servei de Català del Garraf i de Vilanova i la Geltrú
CNL de l’Alt Penedès i el Garraf
Consorci per a la Normalització Lingüística
Rasa del Miquelet, 16
Tel. 93 811 57 73
vngcat@cpnl.cat

(1) Us recomanem que llegiu l’article Paisatges lingüístics del lingüista Joan Melià.

Els usos orals del català en l’àmbit del comerç

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà