joc negoci

Un joc de taula és la metàfora perfecta d’una nova empresa: en general, la idea enamora a qui s’inventa el joc (fins al punt de no importar en molts casos si li agrada al mercat o no); per molt bona que sigui la idea (el joc) necessita una estratègia per entrar al mercat (un mercat amb marges estrets i moltes categories de producte i amb una cadena de distribució que toca tant un univers de petites botigues especialitzades, cadenes especialitzades i grans superfícies).

Al nostre país, un joc, segons coincideixen diverses fonts, té èxit si aconsegueix vendre entre 50.000 i 100.000 unitats. Que ja són unitats… a no ser que parlem d’un títol ja conegut (Uno, Dixit, Monopoly…) o un joc recolzat en una llicència (pensa en Star Wars, Peppa Pig). Amb una mitjana de PVP de 20 euros, amb un marge del 10%, si ho fas bé tindries, fent el compte de la vella, que vendre uns 10.000 exemplars del joc per cobrir costos. I ja està bé vendre 10.000 exemplars d’un joc.

A veure, estic arrodonint. Realment cal vendre uns 8.000 exemplars, depenent del tipus de joc, per recuperar la inversió i trobar el punt d’equilibri, però no em negaràs que 10.000 és més periodísticament impactant-. I, a veure, això fent les coses bé, pensa que estàs muntant un negoci i no només auto editant un joc per a la teva egoteca: parlem de cobrir la despesa de dues edicions, d’invertir diners en màrqueting, d’utilitzar un bon paper, d’incloure material d’atrezzo…

Tens curiositat per saber com continua? Emprendedores ha redactat una fantàstica guia que pots consultar al següent enllaç: ¿Un juego es negocio?

Imatge: Great Beyond

Un joc és negoci?
Etiquetat a:    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà