bubok

El somni de molts autors de veure el seu llibre publicat es fa realitat cada dia des de que, l’any 2007, els fundadors de Bubok es van plantejar la necessitat de crear una plataforma capaç de facilitar la publicació a tants autors que es queden fora del món editorial.

Fa més de quatre anys que Bubok va començar a complir somnis i cada vegada se senten més orgullosos dels seus autors i el seu treball.

Ángel María Herrera, Sergio Mejías, Fàtima Álvarez i Ruth Vicente ens expliquen les seves experiències en aquesta entrevista sobre aquests anys de treball.

Són ja quatre anys de Bubok, què se sent amb un any més?

Sergio Mejías. Sens dubte la il·lusió de fer un any més en aquests temps tan durs que ens ha tocat viure, juntament amb la il·lusió de poder seguir formant part d’aquest món que s’està creant ara al voltant del llibre, és un sentiment d’estar creant el que serà per molts anys una nova dimensió en el món del llibre.
Fàtima Álvarez. Doncs… tu et recordes de quan vas complir quatre anys? No? Bé, mira les fotos que segur que et van fer els teus pares i veuràs que estaves il·lusionada i amb ganes de continuar creixent. Doncs amb Bubok jo em sento igual, d’una banda, com no hem parat de fer coses és com si tot hagués anat molt ràpid, i de l’altra, estic desitjant que passin un parell d’anys més i Bubok estigui assentat en els països que acabem d’obrir. És tot molt emocionant!
Ruth Vicente. Aquest darrer any ha passat volant, amb tanta feina sembla que encara estem l’any passat a Girona planificant l’any 2011.
Ángel María Herrera. Amb més camí recorregut, amb la certesa d’haver ajudat a més gent a fer realitat el seu somni de publicar.

Mirant enrere, com va sorgir la idea de crear Bubok?

S.M. Bubok va suposar un repte, aconseguir que una idea tan innovadora pogués fer-se un mercat a Espanya va ser força complicat, però en aquell moment estàvem segurs que el futur aniria per aquest camí. La idea de crear Bubok sorgeix quan penses que aquest servei que s’està oferint en una altra part del món té una perfecta cabuda aquí.
F.A. Va sorgir de forma totalment utòpica i molt bonica. Havíem creat una editorial petita i amb un servei molt personalitzat (l’Editorial GrupoBuho) per ajudar els autors a publicar el seu llibre amb serveis professionals. Aviat ens vam adonar que hi havia molts autors que no podien pagar aquests serveis tan personalitzats però que tenien molta il·lusió en publicar el seu llibre, així que vam pensar que havíem crear alguna cosa que els facilités aconseguir el seu somni. Començar per aquí i continuar creixent oferint qualsevol servei que puguin necessitar va ser una qüestió de lògica aclaparadora.
R.V. Va sorgir en una reunió anual a Zarzalejo (a la serra de Madrid) com una idea de spin off de la nostra editorial.
Á.M.H. He explicat tantes vegades la versió oficial, que fins i tot jo em sono repetit, així que avui diré la veritat. Va ser en un hostal rural al costat del foc i unes begudes…

Durant tots aquests anys, quin ha estat el major avanç que ha experimentat l’editorial?

S.M. Han estat molts i variats, des d’avenços tècnics per implementar qualsevol novetat que hagi sorgit en el mercat fins desenvolupaments del producte com a tal, noves formes d’abordar-ho, els canvis que ha experimentat el sector editorial, la internacionalització del projecte, etc.
F.A. Mmmm… No sabria què dir-te. Psicològicament, el major avanç per a mi ha estat fer entendre al mercat editorial que no som els “germans bastards” de les editorials convencionals, sinó la nova generació que ja no poden ignorar. Per explicar-ho d’alguna manera, ve a ser com si haguéssim inventat el cotxe i els propietaris de carros de cavalls ens miressin amb desdeny perquè el disseny és diferent i fa soroll.
R.V. Bubok en general ha crescut en tots els aspectes, tots els processos s’han automatitzat i professionalitzat molt. Hem estat presents en molts concursos i premis dels que hem sortit guanyadors o finalistes i sempre està bé veure que el teu treball compta amb reconeixement.
Á.M.H. Els prop de 60.000 títols publicats. Ni els premis, ni la inversió, ni els grans acords es poden comparar a això.

Explica’ns una experiència per recordar que hagis viscut amb algun autor.

S.M. Recordo especialment a Carme Pollina, autora de “Lesbianarium”, va ser la primera presentació a la que vaig assistir i vaig ser presentat com l’editor de la seva obra. Crec que va ser llavors quan vaig comprendre la veritable dimensió del que estàvem fent.
F.A. Bona o dolenta? Jajaja. Hi ha hagut moltes experiències bones, autors als que els hem fet correccions que han quedat encantats, o que ens van cridar molt apurats perquè tenien una presentació i s’havien adonat a última hora que el seu llibre necessitava alguna rectificació i calia modificar-los, imprimir-los i enviar-los en temps rècord… O fins i tot algun autor que ens va convidar a la presentació del seu llibre que es va convertir… en una missa zombi!
La veritat és que hi ha molts autors que han passat de ser simplement clients a ser bons amics. Això m’agrada.
R.V. Hi ha una autora que porta amb nosaltres des de sempre, la Isabel Blas: m’encanten els seus llibres, però sóc tímida i mai li he manifestat la meva admiració ;)
Á.M.H. Jajaja, això donaria per a un llibre.

A l’hora de posar en marxa Bubok, creies que anava a tenir tant èxit?

S.M. El projecte, per descomptat, va cobrar una dimensió en molt poc temps que no m’esperava, era estrany la setmana que no hi havia una entrevista de televisió, ràdio, premsa. L’èxit del projecte, la seva innovació i la coincidència en el temps d’un canvi tecnològic en el sector editorial va fer que Bubok es posicionés com un referent en aquest mercat.
F.A. La veritat és que no ho havia pensat. Ni si tindria o no. Simplement era una cosa que em semblava divertit fer i que serviria per ajudar a tots aquests autors als que d’una altra manera no podíem ajudar. Quan comences en una cosa així el millor és anar gaudint el camí.
R.V. Sabíem que obríem la porta a molts autors però no sabíem que tindríem aquesta difusió nacional i internacional. Pensàvem que els escriptors eren un nínxol perquè escriptors som tots.
Á.M.H. De cap manera, sóc el primer sorprès.

Quin és l’últim llibre que has llegit?

S.M. La nau d’un milió d’anys de Paul Anderson.
F.A. He estat jurat en el IV Certamen Bubok, així que m’he llegit el guanyador abans que ningú : D
R.V. Dos monstres junts, de Boris Izaguirre.
Á.M.H. Un lectura ràpida. Encara que soni a broma, és cert, cada vegada la pila de llibres pendents és més gran i necessitava millorar la meva velocitat lectora.

Si haguessis de donar un consell a tots els autors, quin seria?

S.M. Que siguin valents, que explorin, que provin, que aprenguin a vendre, que coneguin el món que els envolta, que l’espremin.
F.A. Que es prenguin a si mateixos com a escriptors de debò. Per dir-los que no poden o que no ho han de fer o que autoeditar-se no té glamur, ja es trobaran gent durant el camí, però allò important és que si ells creuen en ells mateixos, arribaran tan lluny com vulguin arribar. Això sí, com deien a Fama: “la fama cal guanyar-se-la, i aquí és on començareu a pagar… amb suor”. Cal currar. Cal preparar-se bé i emprar bé el llenguatge amb cursos. Cal corregir i corregir i corregir mil vegades. Cal cuidar l’aspecte i la portada i després cal promocionar-se i parlar-li a tothom del teu llibre, com feia Umbral. A ell ningú li criticava per fer promoció per què alguns autors tenen vergonya d’autopromocionar-se o autopublicar-se? Ningú s’avergonyeix de crear una empresa o estudiar a distància, i ve a ser el mateix.
R.V. Que mai deixin de sentir, de pensar, d’escriure, de somiar…
Á.M.H. El mateix que a qualsevol altre emprenedor: perseverança. Vázquez-Figueroa em va dir que el seu primer èxit va ser en el seu vintè llibre. Molts pretenen aconseguir-ho amb el primer i si no ho aconsegueixen, abandonen.

Ara que comença un nou any per Bubok, què esperes d’ell?

S.M. Sens dubte, espero veure enlairar definitivament la resta de països, quan això s’aconsegueixi, els nostres autors començaran a veure una sèrie de canvis amb els que, ara per ara, no podem comptar :)
F.A. Sóc una dona senzilla: vull divertir-me molt, tenir una gran casa i un parell de diamants en el joier, així que seguiré treballant i faré alguna primitiva :D
R.V. Espero que sigui el de la consolidació de Bubok en el mercat digital.
Á.M.H. Que arribi a tots els països on un autor ens necessiti.

Font: Bubok

Bubok
Etiquetat a:    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà