Eines TIC per a autònoms i microempreses juny 25, 2009
Creat per Club emprendre a : Destacats , afegir un comentari
El projecte Eines TIC és un paquet informàtic de programari lliure (sense cap mena de cost per qui adquireix el paquet) per a treballadors autònoms i petites empreses que facilita la gestió de petits negocis. L’eina fa servir programari lliure i forma part del pla PIMESTIC, una iniciativa que pretén exposar els avantatges de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a la productivitat i competitivitat de les pimes catalanes.
Eines TIC inclou un paquet ofimàtic, un client web, un gestor de correu electrònic, una eina de gestió empresarial per a la facturació i gestió de clients i proveïdors i una eina de terminal punt de venda (TPV) per a comerços i negocis de restauració.
Més informació i descàrrega: eines TIC
Bonificacions al treball autònom juny 25, 2009
Creat per Club emprendre a : Destacats , afegir un comentari- Els/Les treballadors/es amb discapacitat es podran bonificar del 50% de la quota corresponent a la base mínima d’autònoms durant 5 anys des de l’alta en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms. (D.A.11. Llei 45/2002 modificada per la Llei 43/2006).
- Els/Les joves fins a 30 anys, o fins a 35 si són dones, que es constitueixin com a autònoms, es podran beneficiar d’una deducció del 25% de la quota mínima d’autònoms durant 2 anys. (D.A. 44. Llei 2/2004).
- Les dones que es reincorporin a l’activitat autònoma en els 2 anys següents al part tindran dret a una bonificació del 100% de la quota per contingències comunes corresponents a la base mínima del règim especial de treballadors autònoms durant un any. (D.A.65. Llei 30/2005).
- Els/Les treballadors/es autònoms/es que durant el període de descans maternal, siguin substituïts/des en la seva activitat per un/a altre/a treballador/a es beneficiaran d’una bonificació del 100% de la quota a la Seguretat Social durant l’esmentat període. (D.A. 16. Llei orgànica 3/2007 de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes).
Font: INEM
De treballador a cap: el cas Guardiola juny 25, 2009
Creat per Club emprendre a : Destacats , afegir un comentari
Podem prendre nota d’algunes coses que aquest home ha portat a terme al fer-se càrrec d’un grup gairebé sense experiència i donar-li al Barça el millor any esportiu de tota la seva història. Vegem quins punts podem extreure per al seu aprenentatge.
Conèixer el funcionament des de dins. Abans de frare vaig ser escolà i abans de ser cap, passar pel rol d’empleat i conèixer tots els mecanismes interns és bàsic. Podrem anticipar-nos als futurs problemes, saber com pensa el grup, trobar les claus més motivadores en moments complicats i cohesionar un equip de treball.
Envolta’t dels millors i que siguin de la teva confiança. L’equip tècnic que abona a Pep és impressionant, tant en qüestions mèdiques com esportives i preparatòries. Tenir un bon equip que et doni suport per aconseguir els objectius és un pas imprescindible per aconseguir-los.
Normes estrictes de compliment obligat. Trobar un equilibri entre flexibilitat i rigidesa és complicat. Si tenim grups d’elit com poden ser les estrelles de futbol o un equip de treball meravellós però desorganitzat, establir un reglament i complir-lo escrupolosament és una forma d’evitar problemes des d’un principi. Valgui l’exemple dels 500 euros de multa per arribar cinc minuts tard.
Ningú és imprescindible en cap lloc. Qui se’n recorda, al Barça, aquest any de Ronaldinho o Deco? Com veiem, es poden suplir les carències dels millors cohesionant treballant tots a l’una. Moltes vegades, les estrelles laborals poden donar més maldecaps que avantatges i Guardiola ha sabut treballar aquesta situació a la perfecció.
Humilitat i no parar a la feina. Són múltiples les rodes de premsa on l’entrenador ha parlat de defectes, errors, errades en el joc, malgrat haver jugat el Barça d’una manera espectacular. Buscar la perfecció en tots els punts i no relaxar-se és el millor sistema per aconseguir la millor posició.
Finalment, em quedo amb un altre punt que no és excessivament aplicable a la pime, però que ha reforçat molt la seva imatge d’inexperiència. Només ha parlat en els llocs adequats, entrevistes postpartit i a la sala de premsa del FC Barcelona. No s’ha posat en camises d’onze vares i ha mantingut una bona separació de la seva vida privada. Amb això s’eliminen interferències que ens despisten de la nostra feina pel soroll que es pot generar.
Font: PymesyAutónomos
Internet marca les decisions de compra juny 25, 2009
Creat per Club emprendre a : Destacats , afegir un comentari
Quatre de cada deu internautes espanyols, un 39%, han comprat productes o serveis a través d’Internet en el darrer mes, i un 24% diu haver comprat productes o serveis fora d’Internet com a resultat d’informació trobada a la xarxa. D’altra banda, un 26% planeja fer-ho en els pròxims 6 mesos, i el 16% declara haber-ho considerat encara que finalment no ho fes. Només un 24% dels internautes no va considerar cap d’aquestes alternatives, el que posa de manifest el creixent paper d’Internet en les principals decisions de compra dels espanyols, segons es desprèn de l’estudi ‘Digital World Digital Life’ de TNS, sobre actituds i opinions enfront del fenomen en línia en el món.
La desconfiança en la transacció però també cap al producte, principal fre en les compres en línia
Però, per què ens mostrem tan endarrerits a l’hora de realitzar compres en línia? Si bé és cert que la seguretat en les transaccions electròniques és un fre important (un 32% dels que no van comprar a través d’Internet no ho van fer per la falta de confiança a l’hora de donar les seves dades bancàries i un 25% perquè creu que és més segur comprar a la botiga), també destaca la desconfiança que genera el no poder veure el producte (un 37% dels internautes espanyols no compra a través d’Internet perquè prefereix veure abans el producte que va a adquirir i un 15% no es fia del producte que finalment va a rebre).
Viatges, roba i electrònica, el més comprat
Viatges d’oci, roba i aparells electrònics van ser el més comprat entre aquells que van efectuar alguna compra en línia el darrer mes: ho va fer un 23%, 22% i 22% dels internautes respectivament. També dos de cada deu (20%) van comprar entrades per a espectacles, un 16% va adquirir llibres i un 15% hardware per a PC; un 10% va comprar productes d’alimentació, complements i/o bijuteria, CD’s de música i productes de cosmètica.
Els més joves i les dones es decanten per productes de moda i bellesa, els més grans per productes d’oci i els homes compren més productes electrònics
Mentre els joves es decanten més per la compra de productes o serveis relacionats amb la moda i la bellesa i per productes electrònics, els més grans de 45 anys troben a Internet opcions més relacionades amb l’oci com són vacances o entrades per a espectacles. Són destacables també les diferències entre el comprador en línia masculí i femení. Més dones que homes van utilitzar Internet en l’últim mes per reservar les seves vacances (27% vs. 19%), per a comprar roba (31% vs. 13%), complements i bijuteria (15% vs. 6%) o per comprar productes de cosmètica (14% vs. 7%), mentre que els homes es van caracteritzar per comprar en major mesura aparells electrònics (29% vs. 14%), hardware i software per a PC (22% vs. 9% i 16% vs. 5% respectivament), i CD’s de música (14% vs. 6%).
Estem satisfets amb les nostres compres en línia
L’estudi també revela que en general estem satisfets amb les compres realitzades a través d’Internet. Tant és així que el 73% de la població que ha fet alguna compra en línia en l’últim mes està bastant o molt satisfeta amb la seva compra (puntuació entre un 8 i un 10 en una escala de l’1 al 10). Només un 4% es va mostrar descontentament amb la seva compra en línia (va qualificar el seu nivell de satisfacció amb un 5 o menys en una escala de l’1 al 10).
Internet, més que un canal de compra
No obstant això, segons ‘Digital World Digital Life’ de TNS, el paper d’Internet no es limita exclusivament al d’un canal de compra, sinó que cada vegada més s’està convertint en una eina principal a l’hora de prendre decisions importants de compra o d’inversió.
Per exemple el 86% dels participants a l’estudi que van comprar unes vacances en l’últim any va declarar que Internet havia jugat un paper crucial o important en el procés de compra. El 72% d’ells va buscar informació a través d’Internet, el 68% va fer la transacció a través de la xarxa, un 60% ho va utilitzar per comparar preus i un 23% va compartir opinions.
Del 71% d’internautes que va considerar com a important o crucial el paper d’Internet en el procés de compra del seu ordinador personal, el 73% va utilitzar la xarxa per buscar informació i un 62% per comparar preus. En menys grau es va utilitzar Internet per comprar el PC, en un 35% dels casos, encara que sí que va tenir més importància a l’hora de compartir opinions (un 26% va utilitzar Internet per a això) i per buscar consell professional (ho va fer un 13%). Aproximadament en la mateixa mesura s’utilitza Internet per realitzar altres compres de productes electrònics com un telèfon mòbil o un televisor.
Font: Noticias.com
Experiències: Flow Center juny 25, 2009
Creat per Club emprendre a : Experiències , 11commentsSi voleu compartir la vostra experiència, poseu-vos en contacte amb Toni Contreras, CFO La Paperera tel. 93 814 04 40, tcontreras@imet.cat
Nom de l’empresa: Flow Center
Data obertura: setembre del 2007
Activitat: Flow Center és el primer centre d’arts escèniques integrades a la comarca del Garraf. Un centre on podràs trobar una gran varietat de cursos i estils de dansa: hip hop, dansa clàssica, sevillanes, flamenc, dansa moderna, Pilates, salsa, breakdance, contemporani, teatre, cant (coral, particular), comèdia musical…
Per què vas decidir crear la teva empresa? Què et va motivar a fer-ho? Per què vas escollir aquesta activitat?
La nostra vida ha girat sempre al voltant del ball i des de fa temps pensàvem que tard o d’hora obriríem la nostra pròpia escola. Jo (Neus), feia temps que volia fer-ho però no trobava el moment, sempre hi havia alguna cosa que feia que no acabés de veure-ho clar. Duke és més passional, més decidit, quan vàrem començar com a parella ell va ser qui va donar l’empenta que necessitava per donar el pas i començar aquest camí junts. A més, era un bon moment, sense càrregues familiars ni econòmiques importants que poguessin impedir dedicar-nos totalment al projecte.
A què et dedicaves abans?
Fèiem classes de ball a col·legis, centres cívics… Això va fer que hi hagués persones que ja ens coneixien i que tenien interès en el projecte que teníem al cap. Aquest fet va ser un altre motiu que ens va ajudar a prendre la decisió de posar en marxa l’escola.
Des de la idea inicial fins a la posada en marxa, quant temps ha passat?
Tres mesos. Vàrem decidir posar-nos pel nostre compte al juliol i les matriculacions dels cursos eren al setembre, per tant, havíem de fer tot el que estigués al nostre abast per arribar a obrir abans del setembre.
Què és el que milloraries en el procés de creació d’empresa?
La burocràcia. Com hem comentat a l’anterior pregunta, el nostre objectiu era obrir al setembre, però teníem per davant tràmits, obres i reformes d’adequació… L’Ajuntament triga massa en concedir les llicències i cal fer massa papers per poder començar. (Duke) Vaig estar tots els dies anant a l’Ajuntament per veure l’estat de la tramitació de les llicències que sol·licitàvem i fent-los saber que era una cosa que urgia. Tot això alhora que havia de fer el seguiment de les obres i coordinant la feina dels pintors amb la dels paletes donat que la data d’obertura se’ns tirava a sobre. A més, no trobàvem ningú que ens sabés orientar en els passos que havíem de fer. Encara sort que vàrem anar a La Paperera i ens van guiar en aquest procés.
Com va sorgir el nom comercial?
Buscàvem un nom que cridés l’atenció de la gent i que no estigués lligat a nosaltres. A Vilanova la majoria de les altres escoles de ball fan servir el nom de la persona com a referència, però nosaltres no volíem això. També teníem clar que havia de ser un nom que pogués recollir qualsevol estil i que no ens limités en el futur. A la música rap la paraula flow és molt important i fa referència a la forma d’expressar-se. També significa fluir, moviment… així que la vàrem trobar molt adient per la idea que teníem del que volíem oferir.
Quins són els vostres objectius?
La idea és poder organitzar campionats de hip hop i igualar o millorar els resultats de l’any passat, on alguns dels nostres alumnes van aconseguir títols tan importants com la Copa de Barcelona o els de la companyia junior START GAME, subcampiona d’Europa i d’Espanya. De cara a l’any vinent, volem començar nous cursos de formació ocupacional en comèdia musical i organitzar espectacles professionals de creació pròpia. També hem pensat en la possibilitat d’ampliar negoci, però quan la situació econòmica sigui més favorable.
Què és el que aconsellaries a un nou emprenedor?
El nostre consell seria que, per guanyar, cal arriscar. També que cal tenir molt present que quan es comença un projecte la disponibilitat ha de ser total i que requereix molt de sacrifici. Als primers mesos es produeixen moments en què et faries enrere i ho deixaries córrer, per això has de tenir clar que això és el que t’agrada i que és pel què vols lluitar. Tens molts daltabaixos per la responsabilitat que comporta i perquè impliques altres persones. A nosaltres ens ha ajudat molt veure que les persones del voltant ens donaven suport i ens animaven a continuar endavant i que la nostra joventut, il·lusió i entusiasme s’hagi contagiat a les persones que vénen al centre.
Ser empresari/ària: un somni o una necessitat?
Un somni que ara s’ha fet realitat.
On us podem trobar?
Av. Cubelles, 60
08800 - Vilanova i la Geltrú
Tel. 93 815 24 80
flow-center@hotmail.com
http://www.flow-center.com/
Seis recetas para superar la crisis juny 25, 2009
Creat per Club emprendre a : Llibres , afegir un comentari
Títol: Seis recetas para superar la crisis
Autor: Enrique Alcat
Editorial: Alienta Editorial
I.S.B.N. 978-84-924140-9-3
Com si d’un receptari es tractés, aquest llibre aborda com fer front als mals temps que tant ens afecten a tots en el pla personal, professional i emocional. Un llibre de màxima actualitat ja que, com bé cita en les seves pàgines, la immensa majoria dels ciutadans pateixen la crisi amb efectes devastadors en la seva autoestima, descens en la seva capacitat de comunicació i escassa motivació per a “tirar endavant”.
Seis recetas para superar la crisis ens dóna les pautes per saber com preparar-se i com prevenir circumstàncies adverses en la vida mantenint sempre una actitud honesta i responsable d’una banda i proactiva i optimista, de l’altra.
Com fer una factura juny 25, 2009
Creat per Club emprendre a : T'interessa , afegir un comentari
1. Escriu les dades de l’emissor.
- Nom i cognoms/ Raó fiscal - CIF/ DNI - Direcció fiscal - Codi postal - Població - Telèfon/fax
2. Escriu les dades del receptor.
- Nom i cognoms/ Raó fiscal - CIF/ DNI - Direcció fiscal - Codi postal - Població - Telèfon/fax
3. Número de factura.
El número de la factura ho esculls tu però ha de ser correlatiu. A l’inici de l’any es fa l’elecció del format del número de factura i aquesta numeració ha de ser correlativa en totes les factures que emeti l’emissor. Ex 2008/01, 2008/02…
4. Inclou la data de factura.
Generalment amb el format dd/m/aaaa (dia/mes/any)
5. El concepte.
Es refereix a l’activitat o servei prestat.
6. Forma de pagament.
Pot ser per transferència (indicar aquí els 20 dígits del compte bancari), xec (si la direcció és diferent a la que apareix a la factura cal especificar-lo, sinó, es dóna per fet que és la mateixa), o domiciliació bancària (prèvia autorització del receptor).
7. Import brut.
És la remuneració pactada sobre el servei prestat sense els impostos.
8. IVA.
Tota factura ha de portar aplicat l’IVA. És obligatori especificar el percentatge d’aquest impost en la factura. Depèn de l’activitat o servei, encara que sol ser del 16%. En el cas que sigui 0 també és obligatori posar-ho a la factura. L’IVA és tant per a persona física com per a empresa i es calcula sumant-lo a l’import brut (si el brut són 1.000€, el 16% d’IVA serien 160€, així doncs, l’import NET quedaria en 1.160€).
9 IRPF.
Només s’aplica a persones físiques. És obligatori especificar el percentatge d’aquesta retenció en la factura. Depèn de la data d’alta a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). Des de l’any d’alta i durant 2 anys s’aplicaria el 7%, a partir d’aquesta data el percentatge és del 15%. (percentatges a data de setembre de 2008). L’IRPF es calcula restant-lo a l’import brut (si el brut són 1.000€, el 15% d’IRPF serien 150€).
10. Total net a percebre.
En aquest cas el total net a percebre de la factura seria de 1.010€
*NOTA: Existeixen exempcions d’IVA depenent de l’epígraf d’IAE que determina l’activitat del professional. També hi ha altres circumstàncies que poden modificar els percentatges o explicacions d’aquest text.
Font: Practicopedia
Maletí Google per als/a les emprenedors/es juny 25, 2009
Creat per Club emprendre a : T'interessa , afegir un comentari 
El 96% dels/de les compradors/es espanyols/es pensen que Internet és una eina fonamental per buscar informació (font: ONTSI octubre 2008). Aquestes xifres demostren que cal estar a Internet per arribar al públic i que es pot utilitzar la Xarxa com a aparador del negoci. Però en la majoria de les ocasions, per desconeixement o desinformació no s’espremen les possibilitats que existeixen.
És per això que Google ha recopilat una sèrie d’eines i una guia de màrqueting per donar suport al desenvolupament en línia de les petites i mitjanes empreses.
Entre les eines disponibles estan: solucions publicitàries, recursos per incrementar la presència a Internet, productes per millorar el lloc web corporatiu, i solucions per augmentar la productivitat del negoci. També disposem d’una guia de màrqueting. Aquesta guia de màrqueting és una col·lecció d’arxius en PDF que orienta els emprenedors sobre la millor manera de gestionar la presència a la xarxa de les seves empreses, considerant accions com el posicionament en cercadors i el màrqueting en línia amb Google, i ofereix consells sobre la manera com es pot tirar endavant tot i aquest entorn econòmicament difícil.
Maletí Google per a emprenedors
Font: BuscoAfiliados
Internet mòbil juny 25, 2009
Creat per Club emprendre a : T'interessa , afegir un comentari
S’ha acabat no poder contestar un correu electrònic només perquè estàs fora de l’oficina. La guerra de preus ha arribat a Internet mòbil en forma de tarifes cada vegada més reduïdes. Connectar-se durant una reunió, a l’autobús o fins i tot en el teu lloc de vacances, ja no suposarà un terratrèmol comptable i augmentarà la competitivitat del teu negoci.
Consells per estalviar, serveis, tarifes i recomanacions d’ús de part de Emprendedores:
CÓMO GASTAR MENOS
Volumen de tráfico
Es importante calcular cuánto se va a utilizar Internet móvil y traducirlo en datos de tráfico. Hay que tener en cuenta el tipo de contenidos que se van a descargar: no todos tienen el mismo peso.Frecuencia de conexión
No sólo importa el volumen de tráfico, sino cómo se reparte a lo largo del mes. Si se utiliza Internet móvil como una herramienta de trabajo, lo habitual es que el consumo se reparta de forma más o menos uniforme a lo largo de todo el período, con algún pico en casos de desplazamientos. Si se utiliza durante viajes al extranjero, las conexiones se limitarán a unos pocos días.RECOMENDACIÓN DE LOS OPERADORES
Las principales compañías de telefonía móvil coinciden en destacar la utilidad de las tarifas planas para un uso profesional.Telefónica. Como concreta Luis Pavón, “las tarifas de uso “habitual” están diseñadas para un uso profesional y adicionalmente para una utilización moderada de otro tipo de aplicaciones”, mientras que las de uso intensivo suelen dedicarse a grandes descargas de contenidos realizados por particulares.
Vodafone. Carlos Becker, jefe de Producto HC, recuerda que “si necesita disponer de correo en tiempo real, es recomendable una de las tarifas profesionales (Real Mail o BlackBerry), que incluye tarifa plana de envío y recepción de correos y navegación”. Aconseja para los viajes al extranjero las tarifas diarias, que ofrecen tráfico ilimitado a cambio de un fijo por cada día de conexión.
Orange. “De manera adicional, nuestros clientes autónomos realizan cada vez más un uso mixto profesional/personal; por ejemplo, para el acceso a sus redes sociales habituales tanto para cubrir su tiempo de ocio (Facebook) como si se trata de fines más profesionales (Linkedin, Xing)”, señala Javier Polo, director de Márketing. En estos casos puede ser interesante una tarifa de uso intensivo.
Yoigo. Según su CEO Johan Andsjö, “lo primero es saber si va a conectarse desde el móvil o del PC, pues existen tarifas distintas según la compañía”. En algunos casos se permite la navegación en los dos dispositivos.
TRUCOS PARA AHORRAR…
Wifi. Esta conexión permite descargar datos de forma gratuita, sin tener que pagar por el tráfico generado. Conviene adquirir un móvil que la tenga y asegurarse de que la tarifa elegida lo incluye. No todos los operadores la permiten. Infórmate de cuáles son las zonas abiertas, calcula cuánto podrías usar el Wifi y si te merece la pena pagar una tarifa más cara.
Sistema operativo. La forma de tratar los datos puede influir en el precio. “En el SO Blackberry, por ejemplo, los correos ocupan mucho menos que en un ordenador normal. Por tanto, se registra menos tráfico”, señala Jaime Pfretzschner.
Facturación máxima. “Utilice los mecanismos que ofrecen los operadores para controlar el gasto”, recomienda la Oficina de Atención al Usuario de las Telecomunicaciones. Algunas tarifas planas no cobran por el tráfico extra, sino que reducen la velocidad. En otras, se fija un máximo mensual de facturación.
Del móvil al PC. Es posible usar la tarifa plana del móvil en el portátil, pero a veces los operadores limitan esta posibilidad. Yoigo, Simyo y MASmóvil lo permiten.
Pide consejo. “Ante la duda, ven a la tienda y habla con los especialistas: nos dices para qué usas el teléfono, cuántas horas al día, cuántos días al mes, y nosotros te indicaremos qué tarifa y qué operador te interesa más” recomienda Jaime Pfretzschner.
Tarifes mensuals per a pc
Tarifes mensuals per a mòbil
Pots consultar l’article complet aquí.
Auto auditoria de vendes juny 25, 2009
Creat per Club emprendre a : T'interessa , afegir un comentari
Un grup d’experts en vendes i màrqueting et proposa que et facis les següents preguntes perquè puguis auto avaluar-te i saber on estan les teves debilitats i fortaleses comercials.
1. RESPECTO A TUS PRODUCTOS
- ¿Cuántas líneas de producto tiene tu negocio?
- En general, ¿los productos de tu empresa tienen un carácter distintivo o son corrientes?
- ¿Responde la calidad de tus productos a los deseos de tus consumidores?
- ¿Están al día tus productos?
- ¿Son tus productos rentables individualmente?
- ¿Has segmentado a tus clientes?
- ¿Sigues una política de mejora de los productos existentes y de creación de otros nuevos?
- ¿Fluctúa la demanda de los productos de tu negocio por temporadas?
- ¿Recibes información regular sobre la rentabilidad de los diferentes productos vendidos/distintas líneas de servicios?
- ¿Puedes dar salida a tus stocks?2. RESPECTO A TU COMPETENCIA
- ¿Quiénes son tus cinco principales competidores? ¿Tienen éxito?
- ¿Es, en este momento, tu empresa más fuerte o más débil que tus principales competidores?
- ¿Consideras que tu empresa podrá hacer frente a la competencia a largo plazo?
- ¿Normalmente tu empresa lanza sus nuevos productos antes o después de tus competidores?
- Define cuáles son los parámetros o razones que, en tu opinión, llevan a tus clientes a decidir comprar/contratar los productos/servicios de tu empresa.
- ¿Le parecen a tus clientes generalmente razonables tus precios?
- ¿Se fijan tus precios sólo en función de tus competidores o en función de tus costes?3. RESPECTO A TUS CLIENTES
- ¿El número de clientes está creciendo, está estancado o está decreciendo?
- ¿Quién les vende en tu negocio?
- ¿Cultivas sistemáticamente los contactos con los clientes? es decir: tienes iniciativa comercial… ¿o más bien te compran?
- ¿Qué relación existe con tus principales clientes?
- ¿Recibes quejas de tus clientes?
- ¿Has medido alguna vez el grado de satisfacción global de tus clientes?
- ¿Está aumentando o disminuyendo el mercado total de tus productos rentables?
- ¿Está subiendo o bajando la cuota de mercado de productos rentables de tu negocio?
- ¿Qué canales de comunicación utilizas para dirigirte a tus clientes?
