A l’hora de posar en marxa una nova iniciativa empresarial, un dels primers passos que s’han de fer és el de dissenyar el pla d’empresa. Per moltes persones no és més que un document resum del nou projecte, una pèrdua de temps, una documentació obligada, però realment hauria de ser quelcom més.

No podem plantejar-nos la tasca de dissenyar un pla d’empresa com un simple document que ens servirà per convèncer als altres de que la nostra idea és bona. La necessitat de dissenyar un bon pla d’empresa la determinen quatre claus:

- El disseny ens obliga a pensar en els punts clau del nostre negoci: En què consisteix la idea; a qui va dirigida; com es va a posar en pràctica; qui la durà a terme; quant costarà i el que podem obtenir amb ella.

- Ens ajuda a la definició de l’estructura jurídica i organitzativa del negoci, la definició de productes i mercat,; el pla de màrqueting i l’estructura financera, entre d’altres. Plantejar les alternatives per a cada un d’aquests aspectes i prendre les decisions oportunes sobre aquests temes.

- Implica la realització d’un anàlisi DAFO del nostre projecte en el mercat en el que es desenvoluparà i de la competència que puguem tenir, de manera que podrem anticipar problemes o definir la manera d’afrontar quan aquests sorgeixin

- Serveix de base per preparar les accions necessàries per posar en pràctica aquesta planificació i definir alternatives quan veiem que els resultats obtinguts es desvien dels esperats. És un instrument revisable i adaptable a les noves condicions a les que tinguem que fer front.

El pla de negoci o pla d’empresa és, entre altres coses, un exercici de planificació que no només és exclusiu dels nous negocis sinó que pot servir per a empreses que ja tenen una activitat i pretenen obrir-se a un nou mercat, per a les que es plantegen un nou model d’organització o el llançament d’un determinat producte o servei.

Font: Pymes y Autónomos
Imatge: KROMKRATHOG

Articles relacionats: Exemples de pla d’empresa, Saps com fer un pla d’empresa?, Principals errors del pla d’empresa, Un bon pla d’empresa

Com troben els emprenedors més actius les seves idees de negoci? Amb petites voltes de rosca a activitats i productes tradicionals, buscant solucions a problemes quotidians, adaptant idees de fora… En aquest dossier Emprendedores explica 34 formes d’inventar i detectar oportunitats molt reals.

1. Crea altres necessitats.

2. Escull un nou públic objectiu.

3. Canvia el moment de consum.

4. Especialitza’t al màxim.

5. Trasllada el lloc de compra.

6. Millora el lloc de compra.

7. Genera experiències diferents.

8. Redefineix el teu espai.

9. Substitueix atributs.

10. Millora la usabilitat.

11. Forma híbrids.

12. Exagera una part del tot.

13. Inverteix en un producte o servei.

14. Altera l’ordre d’utilització.

15. Tecnologia amb serveis tradicionals.

16. Cerca nous usos.

17. Inspira’t en mètodes tradicionals.

18. Canvia la forma de comunicar un producte.

19. Innova el canal.

20. Transforma l’estratègia de preus.

21. Adapta idees a altres sectors.

22. Ofereix un valor afegit.

23. Distribueix productes creats per altres.

24. Busca una oportunitat a la ciència.

25. Detecta debilitats del mercat.

26. Avança’t al que vindrà.

27. Adapta idees de fora.

28. Detecta nínxols d’innovació.

29. Vincula el producte a una data assenyalada.

30. Ofereix solucions a necessitats no cobertes.

31. Vigila la legislació.

32. Trenca els motllos.

33. Per una forma diferent de fabricar.

34. Co-crear amb la clientela.

Font: Emprendedores
Imatge: ponsulak

Et pica el cuquet de l’emprenedoria? Tens idees i vols posar-les en pràctica? Estàs preparat per fer-ho? El següent test et resoldrà molts dubtes sobre si estàs o no preparat per ser un emprenedor:

1. Tens confiança en tu mateix?

2. Ets una persona adaptable als canvis?

3. T’identifiques amb un caràcter perseverant?

4. Et consideres una persona creativa i curiosa?

5. Tens coneixements de gestió?

6. Afrontes els problemes amb optimisme?

7. Si es complica una situació, prens la iniciativa?

8. Estàs predisposat a assumir riscos?

9. Coneixes el mercat en què penses moure’t?

10. Arriscaries recursos propis per posar en marxa el teu projecte?

11. Ets dels que no tenen por al fracàs?

12. T’agrada treballar en equip i delegar?

13. En cas de frustració, sabries controlar-la?

14. Tens dots de comunicador?

15. Planifiques de forma rigorosa la teva feina?

16. Et planteges els temes amb visió de futur?

17. Ets un negociador hàbil?

18. Quan realitzes un treball, compleixes els terminis?

19. Et motiva aconseguir objectius?

20. Sacrificaries el teu temps lliure si el treball ho requereix?

Valoració:

De 15 a 20 SI: Endavant! Portes dins un Amancio Ortega.
De 10 a 15 SI: Ets un emprenedor en potència. però has de millorar certs aspectes.
De 0 a 10 SI: Et falta esperit emprenedor. Pensa-t’ho.

Font: Capital
Imatge: digitalart

1. No es parla del producte: David Ogilvy, el publicista més conegut de la història, deia que com més informatiu és un anunci, més persuasiu resulta.
Malauradament, molt sovint, a causa d’una innecessària preocupació per ser el més creatiu i original, es perd el contacte amb la realitat i s’acaba per no explicar què és el que es ven.

2. Difícil d’entendre: diu Luis Bassat, gran publicista espanyol, que s’ha de parlar pel més tonto i semblar el més llest.
No hi ha excuses! Tant és que es tracti d’un producte tècnic o dirigit a professionals, per cada anglicisme i tecnicisme que utilitzis perdràs al 5% de la teva audiència.

3. Tractar al client com si fos ximple: continuant amb el punt anterior, hi ha una prima línia entre explicar alguna cosa de manera senzilla i tractar al receptor del missatge com si fos estúpid.

4. Competir només en preu: amb la crisi que vivim és fàcil caure en la temptació de reduir els preus una mica més cada dia. Et diré una cosa que segurament ja sàps: això, matemàticament, té un límit. I et diré una altra cosa: l’economia no sempre anirà igual. Abaixar els preus és fàcil, tornar-los a pujar, gairebé impossible.

5. Mentir: és molt difícil veure una PIME mentir a la seva publicitat, però les grans empreses no es tallen: telefonia, assegurances, energia, petroli, productes financers, bellesa, alimentació, salut, dietètica… en aquests sectors és freqüent aquesta pràctica.
És ingenu pensar que això no tindrà cap repercussió a llarg termini. I si no, temps al temps.

6. Valorar més la imatge que el text: centenars d’estudis, antics i recents, recollits en desenes de publicacions, demostren que el text té més repercussió sobre les vendes que la imatge.

7. No involucrar els comercials en la creació de la publicitat: ningú, ni tampoc els estudis de mercat, coneixen millor el consumidor que els comercials (els bons comercials). No només crec que haurien de participar en cada campanya, sinó que a més són ells qui han de prendre la decisió final.
Claude C. Hopkins, un dels millors publicistes i venedors de tots els temps, va encunyar una frase que ha estat utilitzada més tard per tots els grans: “La publicitat no és és més que vendre amb paper.”

8. Publicistes que mai han estat venedors: com pretens vendre alguna cosa a través del paper o la pantalla si ni tan sols has venut res abans en persona? Im-po-ssi-ble!

9. Comercials poc professionals: no t’emocionis massa amb els comercials, no són (som) la panacea. El culpable: la manca de formació en aquesta disciplina.
La mala imatge que a Espanya té la feina de venedor, és, al meu parer, un gran responsable del que ens toca viure ara.

10. Oblidar del que ja se sap: a hores d’ara, en publicitat ja s’ha mesurat gairebé tot. Sabem que els textos llargs funcionen millor que els curts, que és millor dir el preu que no fer-ho, que és millor el text negre sobre fons blanc que a l’inrevés, … i així amb gairebé cada detall. Per què el 90% dels anuncis reinventen la roda sistemàticament?

11. Pànic a equivocar-se: a la paràlisi en diuen perfecció, i amb aquesta excusa moltes empreses no veuen res dolent en marejar la perdiu durant mesos per acabar fent una avorrida campanya.

12. Publicistes que no han llegit als grans: el que els fa valorar més la creativitat que el sentit comú.

13. Empresaris que no han llegit als grans: el que els fa valorar més l’opinió de la seva parella o el que fa el seu competidor que el que els recomana un expert.

14. Decidir en comitè: a l’empresa, les decisions en comitè no funcionen, SENSE EXCEPCIÓ. O delegues completament i amb totes les conseqüències o no deleguis en absolut, però no et quedis a mitges.
He treballat en campanyes en què opinava fins el conserge. Fórmula segura per al fracàs.

15. Imposar el criteri subjectiu d’una persona: no es tracta de fer sempre el que t’aconselli una agència, però si no ho vas a fer, no cometis l’error de malgastar els diners en la contractació d’una.

16. Intentar agradar a tothom: ja deia Rousseau que no hi ha pitjor enemic que el que és amic de tothom.
Una cosa és ser educat, que cal ser-ho, i una altra molt diferent ser condescendent. El gran dibuixant Quino, autor de Mafalda, deia que no es tracta de ferir sensibilitats, sinó de matar-les.
Agradar a tothom és impossible. Com més conegut siguis, més enemics incondicionals tindràs, assumeix-lo, va en el sou. És això dolent? Jo crec que no, i si no que l’hi preguntin a Apple.

17. I el pitjor de tots, canviar una campanya que està funcionant: si un missatge funciona, NO HO canviïs! Si funciona durant 3 anys, millor!, Si funciona durant 5 anys, millor encara!, I si funciona durant 30 anys, què més pots demanar?!

Font: Marketing Comunidad

Per què vau decidir crear la teva empresa? Què us va motivar a fer-ho? Per què vau escollir aquesta activitat?
La nostra història es remunta temps enrere, a una empresa a la que treballàvem els dos i a on ens vam conèixer. Allà els dos desenvolupàvem rols molt diferents a la nostra feina actual, Juan portava a terme tasques informàtiques i jo (Begoña) comercials. Va ser en aquella empresa on se’ns va començar a despertar l’interès per crear un projecte propi. La carrera professional que ens oferia el nostre lloc de feina era escassa i el futur allà no ens motivava.

Begoña va néixer a Alemanya i està acostumada a un concepte de producte totalment diferent al que tenim aquí. La qualitat i la durabilitat són dos conceptes molt presents als productes alemanys, així que vam pensar que podia ser una bona idea importar productes amb aquestes característiques al nostre país. Durant un temps vam estar descartant possibles projectes fins que, un dia, Begoña es va apropar a uns grans magatzems per comprar un regal per la seva neboda. I es va trobar que, encara que va buscar molt, el tipus de joguina que ella buscava no existia o era molt difícil d’aconseguir. Va ser llavors quan vam pensar que aquella podia ser una bona idea, que la importació de joguines educatives i d’alta qualitat es podia convertir en el nostre projecte.

Així, Juan, que com hem dit abans és informàtic, va preparar una pàgina web per provar l’acceptació d’aquests productes. Així va ser com va veure la llum l’empresa Linterna Màgica, que amb el temps va ser la base per obrir la botiga Garabatto.

En aquell moment encara treballàvem a l’anterior empresa, el que va provocar que resultés molt complicat compaginar les dos feines. Després d’estar vuit o nou hores treballant arribàvem a casa i teníem que preparar comandes i gestionar la web, resultant tot plegat molt difícil. L’empresa a la que treballàvem va tenir fallida i, en part, allò va ser un alliberament perquè ens va permetre centrar-nos. Inconscientment va ser l’empenta que necessitàvem.

Com que tot era mitjançant Internet, ens vam trobar treballant des de casa amb Linterna Màgica. Però treballar des de casa, a nosaltres, no ens funcionava. Així que vam començar a buscar local i va ser llavors quan vam sentir por. La inversió es disparava i els dubtes es multiplicaven: Barcelona o Vilanova? Fem bé o no fem bé?

Finalment, vam trobar un local que ens agradava. Tot i que vam tenir que esperar perquè en aquell moment estava ocupat, ara estem molt contents amb la seva ubicació i amb la botiga. Continuar a casa era inviable.

Des de la idea inicial fins a la posada en marxa, quant temps ha passat?
Amb la idea inicial, un any. La botiga, entre mirar local i preparar-ho tot… un altre any. Va ser un procés lent al principi perquè treballàvem a una altra empresa. Quan l’empresa va tancar i decidirem buscar local i el trobarem, tot es va accelerar més. Llavors vam passar a la situació contrària, a tenir estrès en trobar-nos que volíem obrir a l’agost però els terminis d’entrega de l’obra s’endarrerien i veiem que no arribàvem a temps.

Què és el que milloraries en el procés de creació d’empresa?
Des del principi vam contractar un gestor que ens ajudés a moure’ns per tot aquest món que resulta la creació d’una empresa. Tot i així, hi ha massa tràmits i impostos dels que no trobes informació.

S’hauria de millorar el finançament. Els plans de negoci, avalats per entitats com l’IMET, el Servei d’Iniciatives Econòmiques o Barcelona Activa, haurien de ser més rellevants, més importants per aconseguir el diner, no només un requisit per iniciar la negociació. En el nostre cas, el finançament el vam obtenir on menys l’esperàvem i gràcies a l’aposta personal pel nostre projecte de la directora d’una entitat bancària. No és normal que vagis a fires, recullis informació de productes com l’ICO i, quan t’adreces a les entitats, et demanen uns avals i unes garanties desproporcionades.

Com va sorgir el nom comercial?
El nom de Garabatto va sorgir arrel del procés de redisseny del logotip de Linterna Màgica. Amb l’anterior dissenyadora no acabàvem de sentir-nos còmodes, així que vam canviar de professional per enfocar aquest nou projecte. Aquesta persona des del principi va considerar l’alternativa de Garabatto com una alternativa molt a tenir en compte. La paraula garabato ens agrada molt pel concepte que implica, per la importància i el significat que pot arribar a tenir el dibuix d’un nen que, a simple vista, potser no ho sembla.

El motiu de la doble t al nom és per donar més força a la marca. I perquè quan vam anar a registrar el domini ens vam trobar que ja estava agafat (rialles).

Quins són els vostres objectius?
A curt termini, consolidar la botiga i aconseguir una clientela fidel a Vilanova. Que la gent ens conegui i que estiguin satisfets amb els nostres productes i la seva qualitat.

Més endavant, pensant potser en l’any que ve, vendre en línia a Europa. I, mirant encara una mica més lluny, créixer com empresa i obrir més botigues al territori. Fer-nos forts en la distribució com a Linterna Màgica, doncs ara estem en diversos punts a l’estat espanyol però ens agradaria arribar a molts més.

Què és el que aconsellaríeu a un/a nou/va emprenedor/a?
Que avaluï el mercat. Quan penses en la idea, et pots trobar que sobre el paper queda molt bé i pots caure en l’error que la teva idea és la millor, que és una necessitat per la gent… Però és aconsellable esperar un temps i fer un estudi de mercat: del client, de la competència, del producte.

Nosaltres, des de que vam començar al 2007, el concepte ha canviat molt i s’ha fet menys idealista i més realista. S’ha d’enfrontar la idea amb el món real i veure si, tot i que per l’emprenedor pugui ser el millor producte i l’agradi molt, és la més adequada per al mercat. I, també molt important, veure que fa la competència.

Ser empresari/a: un somni o una necessitat?
Les dues coses. En el meu cas (Juan), sempre havia intentat fer alguna cosa per compte pròpia i cercant persones que volguessin col·laborar en els projectes. Era una necessitat fruit del desencís de les darreres experiències laborals.

Jo (Begoña) havia treballat a empreses petites i coneixia tots els departaments, alhora que també coneixia, en part, que era ser el teu propi jefe. I, amb aquest bagatge, em veia capaç de tot, encara que quan et trobes en tot aquest embolic apareixen els dubtes i les pors i penses que ser emprenedor no és tan divertit com podia pensar. Els diners se’n van ràpidament, la dedicació i l’esforç es multipliquen i et trobes treballant tots els dies de la setmana.

Per tot això trobem molt important la tasca que fan entitats com la vostra o com Barcelona Activa. A més de la informació i l’assessorament, la formació en forma de seminaris i tallers està molt bé perquè, a més dels continguts, et permet conèixer altres persones que es troben a la mateixa situació que tu i amb els que pots arribar a crear sinèrgies o que poden ser activitats complementàries a la teva.

On us podem trobar?
Garabatto
Av. Cubelles, 32 – Vilanova i la Geltrú
www.garabatto.es
Tel. 93 810 13 08
info@garabatto.es

Linterna Màgica
www.linternamagica.es
Tel. 93 814 29 27

Existeixen molts negocis que no disposen de pàgina web pròpia o que la que tenen no ofereix totes les funcionalitats que necessiten. Una aplicació que resulta de gran utilitat és la possibilitat de fer reserves des d’Internet. En aquest article comentem quatre serveis per gestionar les reserves online del teu negoci, fent així més còmode el procés per al client, que no haurà de desplaçar-se fins al local per fer la reserva.

Es tracta d’una alternativa a la tradicional agenda de paper, i, sobretot, una forma de reduir progressivament l’ús del telèfon per aquesta tasca. L’objectiu és no haver de deixar el nostre treball per agafar el telèfon i confirmar una cita, perdent un temps que pot ser molt valuós.

Pidecita, un servei pràctic i amb alternativa premium

Servei en el que ens podem donar d’alta com a empresa per poder gestionar el nostre calendari de cites en línia. L’agenda es pot sincronitzar amb Google Calendar, iCal o l’Outlook. A més, inclou un sistema de bloquejos per impedir que els clients demanin cites en dies o moments que no tenim oberts. Disposa d’una opció bàsica gratuïta, encara que la gestió de reserves està limitada.

Ens permet crear una petita descripció del nostre negoci on poder afegir tota la informació que necessitem. Si disposem de pàgina web pròpia podem integrar un botó en la mateixa que ens porti a Pidecita perquè els clients puguin realitzar les seves reserves. El procés de cita és molt senzill i l’únic inconvenient per al client és haver de donar-se d’alta.

En la versió premium ens permet enviar SMS als clients de forma automàtica si hem d’anul·lar una cita, gestionar els clients directament des de Pidecita o afegir imatges del nostre local. El pla bàsic es pot contractar per 25 € al mes, encara que podem contractar serveis per separat, com només l’agenda per 4 € al mes, per exemple.

Més Informació: Pidecita

diayhora.es, servei escalable

Servei d’agenda en línia pensada per facilitar el procés de reserva per als clients del nostre negoci. No cal que l’usuari es registri, n’hi ha prou que a l’hora de fer la reserva ens indiqui les seves dades de contacte, que només seran visibles per al centre on hem fet la reserva. És possible utilitzar-lo per una cadena d’establiments i ofereix la possibilitat de múltiples usuaris. El cost és de 29 € al mes sense necessitat de permanència.

Podem oferir diferents serveis i ofertes si la cita es concerta en línia. L’empresa pot decidir mostrar o ocultar els preus dels seus serveis.

Més Informació: díayhora.es

Bookeo, integració amb web

Servei molt orientat per fer la reserva en línia directament des de la pàgina del nostre negoci. Té un cost de 30 € al mes, i ens permet realitzar un nombre il·limitat de reserves. Afegeix la possibilitat de realitzar el pagament al mateix temps que es fa la reserva, el que pot ser una bona opció si volem afegir els serveis com regals, per exemple un centre de massatge o un Spa.

Està disponible en múltiples idiomes i ofereix diferents característiques per sectors professionals, des d’ensenyament fins turisme o multiaventura, per citar alguns exemples. Podem veure com funciona, tant per la part del client com per l’administrador, gràcies a les demostracions que ens facilita, on podem fer-nos una idea molt clara de les possibilitats d’aquesta solució.

Més Informació: Bookeo

eagenda.es, complet servei de gestió online

Servei molt complet que ens permet gestionar i tenir les nostres agenda de cites en línia des de 9,50 € al mes, amb la possibilitat d’integrar-lo al nostre propi lloc web o utilitzar-lo de manera independent. Es sincronitza amb agendes ja existents com Google Calendar, Outlook o iCal. També ens facilita l’ús de SMS pels avisos.

A més ofereix serveis complementaris per contractar un domini propi, en cas que no tinguem, possibilitat d’afegir més usuaris i els usuaris es poden registrar directament. Com a aspecte negatiu diríem que no s’integra amb altres serveis d’identificació de xarxes socials, de manera que el procés de registre pot ser incòmode el primer cop. De tota manera es tracta d’un servei força complet.

Més Informació: eagenda.es

En tots els casos la gestió ha de resultar interessant tant pel client com per l’empresa. Aquest tipus de serveis estan bé per fidelitzar el client que ja tenim, per cuidar-lo i oferir un millor servei, més que per trobar noves oportunitats de negoci.

Font: Tecnología Pyme

Independentment de l’equip del que siguis aficionat, es poden extreure una sèrie de lliçons de l’etapa de Josep Guardiola al FC Barcelona i ​​sobre les que resulta interessant reflexionar. Al meu entendre, i tot i no ser aficionat culé (ni tampoc del seu etern rival), el seu pas per la banqueta blaugrana ha estat impecable, si més no des del punt de vista de la gestió de projectes. Aquestes són les vuit lliçons apreses de Josep Guardiola per a la gestió de projectes:

1. Tots els projectes necessiten una persona al comandament: un líder per fer que funcionin de manera sincronitzada tots els agents que intervenen. Guardiola era l’eix fonamental del FC Barcelona, ​​un director d’orquestra sobre el que giraven totes les peces, dins i fora del camp.

2. És tan important el que es diu com el que es fa: els projectes no només surten per fer coses, sinó que cal comunicar-les i convèncer els sponsors. Guardiola convencia a públic i jugadors, el que va portar a ser respectat i a tenir personal i clientela fidels.

3. Quan una peça no encaixa, el millor és desfer-se’n ràpidament: Ibrahimovic va ser un jugador que no va funcionar al Barça, quan Guardiola es va adonar que no encaixava en el seu projecte, el va apartar ràpidament i sense fer soroll, sense que afectés al rendiment global de l’equip.

4. Els projectes s’han de mesurar quan hi ha prou informació: és important començar bé però tampoc és imprescindible. Poden haver errors al principi que no afectin el resultat final. Quan va arribar Guardiola a la banqueta del FC Barcelona, ​​va perdre els dos primers partits, per després guanyar 6 títols en una temporada perfecta, sense fallar.

5. La formació interna és fonamental en l’empresa: sent molt recomanable passar per diverses posicions i departaments: Josep Guardiola va ser un jugador que es va criar al planter del FC Barcelona, ​​després d’una brillant etapa com a jugador, es va formar com a entrenador i va arribar al càrrec de màxim responsable esportiu, on va aconseguir uns resultats sense precedents i que van enlluernar a tot el món. Sens dubte, la seva experiència de tots els anys previs, ha estat un factor clau per aconseguir aquests resultats.

6. El relleu pot sortir de dintre: de vegades les empreses s’obsessionen quan una persona se’n va, contractant a caríssims headhunters perquè busquin substituts que puguin suplir la baixa on sigui. Busquen a tot arreu, menys a casa, on és molt probable que hi hagi bons professionals que puguin assumir les funcions que queden òrfenes. Guardiola va deixar el seu lloc a Tito Vilanova, el temps dirà si ha estat una bona decisió o no.

7. La motivació s’ha de transmetre de dalt a baix: des del cap de projecte cap als que hi treballen. Guardiola la transmetia com a entrenador als seus jugadors i això es notava dins del camp i també fora.

8. Quan acaba un projecte, sempre cal deixar una porta oberta per poder tornar: Guardiola va acabar la seva etapa com a futbolista i va marxar a acabar la seva carrera a Itàlia. Anys més tard, va intentar tornar com a entrenador a través de la candidatura de Bassat, que no va quallar. Finalment, temps desprès, va ser el president Laporta qui el va fitxar com a entrenador.

Font: Blog Sage

El passat dijous 26 d’abril es va celebrar la jornada ‘Emprendre, una manera de viure‘ dedicada a l’emprenedoria en el sentit més ampli del concepte: des de l’emprenedoria per compte propi, per compte d’altri o com actitud davant la vida. Les ponències s’han desenvolupat a l’IMET i han comptat, en la seva inauguració, amb la presència de l’alcaldessa de la ciutat, Neus Lloveras; la primera tinenta d’Alcaldia i regidora d’Educació, Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació, Infància, Adolescència, Gent Gran i Equitat, Ariadna Llorens, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell.

Neus Lloveras, alcaldessa de la ciutat, durant l’acte d’obertura d’aquesta jornada ha manifestat que “ens queda encara molt de camí per fer per arribar a la igualtat real entre homes i dones“. Per demostrar-ho, s’ha referit a xifres, entre d’altres, del món de la política. “Aquesta legislatura, a Catalunya hi ha només 135 alcaldesses, que són un 14% de les alcaldies“. L’alcaldessa ha admès que s’ha avançat en aquesta qüestió, sobretot gràcies a l’obligació de paritat, però ha animat a continuar treballant per assolir la igualtat. Així mateix, ha llençat un missatge d’optimisme, fomentat en polítiques i iniciatives positives que s’estan realitzant, com per exemple la jornada que s’ha fet avui a l’IMET.

Per la seva banda, la regidora Ariadna Llorens ha fet un repàs històric de la consecució de drets i avenços en la igualtat que ha aconseguit la dona, sobretot en els darrers 100 anys, però ha remarcat que hi ha encara molt de camí per fer i que “els governs hem de ser ferms plantejant polítiques de gènere que eradiquin les discriminacions“. Així mateix, ha justificat l’oportunitat de la jornada d’avui en temps de crisi, perquè tenint presents xifres com que el 60% de les persones universitàries són dones i que la dona sempre ha estat present en el món econòmic, “no ens podem permetre desaprofitar els coneixements, les habilitats, el talent i la motivació de què disposem“.

Finalment, Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones, ha explicat que, tot i que ja s’ha avançat molt en aquesta qüestió “venim de molt enrere i el camí que ens queda per fer encara és molt llarg“. En aquest sentit, ha justificat que encara sigui necessari celebrar jornades i activitats d’aquest tipus perquè queda molta feina per fer, tot i que “el discurs s’ha d’actualitzar i superar amb accions. Hem de deixar de parlar d’allò de dones per parlar d’allò de tots“.

Continguts de la jornada
El programa desenvolupat abraçava els principals continguts a tenir en compte per qualsevol persona amb inquietud i voluntat de tirar endavant un projecte de futur laboral basat en l’emprenedoria. Així doncs, les ponències han tractat qüestions com ‘l’emprenedoria com a activitat vital’; ‘la comunicació, eina imprescindible per a una bona emprenedora’; ‘Emprendre en femení’ i ‘Mercat de treball actual i emprenedoria al Garraf’. La jornada ha estat un èxit notable de participació amb l’assistència de més de 60 persones inscrites.

La darrera sessió s’ha basat en l’experiència vital i professional que ha aportat Mireia Bertran, sòcia de l’empresa Artrivity i membre de Dones d’Empresa i la taula rodona a càrrec de Begoña Cartagena, de BC Coaching; Conxi Martínez, de Codmar; Núria Nicolau, de Gelats i Torrons Llorens i Laura Vilar de Differenttic. A la cloenda de la jornada ‘Emprendre, una manera de viure’ ha intervingut la regidora d’Equitat, Ariadna Llorens, qui ha seguit de forma continuada tota la sessió. El seu parlament s’ha centrat a destacar “la importància de promoure i impulsar polítiques des d’una perspectiva de gènere que es basin en una vesant de la dona activa, emprenedora, creadora i gestora“. Per Ariadna Llorens és important que quan es parli de crear negocis, oportunitats econòmiques i llocs de treball “també hi hagi el potencial que hi poden aportar les dones de la nostra societat“.

Font: vilanova.cat

El secretari d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, Víctor Calvo-Sotelo, i el director general de Red.es, Borja Adsuara, van presentar, el passat 24 d’abril, el programa ‘Vens a Internet?‘. Aquesta iniciativa posada en marxa pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, a través de Red.es, té com a objectiu donar suport a les pimes i autònoms en l’ús del comerç electrònic com a nou canal de venda.

El programa busca augmentar el nombre d’empreses que venen a través d’Internet i promoure la creació d’una oferta de qualitat en cada segment d’activitat. Per a això s’ha dotat d’un pressupost de 1,6 milions d’euros, distribuïts en tres línies d’actuació, que aporten les eines per iniciar o potenciar el comerç electrònic: tallers de formació, un servei d’assessorament personalitzat i la creació del portal www.vendeseninternet.es.

A més, per donar suport a aquesta creixent àrea de negoci, el Ministeri d’Indústria també ha destinat un pressupost de 4 milions d’euros a una convocatòria d’ajuts -actualment tancada- que permet contractar serveis d’assessorament personalitzat per a la posada en marxa del canal de venda online i implantar solucions tecnològiques de comerç electrònic.

Tallers de formació
Fins al pròxim 30 de juny es desenvoluparan 26 sessions de formació presencial repartides en ciutats de vuit comunitats autònomes (Madrid, Santander, Bilbao, Saragossa, Santiago, València, Sevilla i Barcelona). Cada taller té una durada de quatre hores i diferents temàtiques -negoci electrònic, e-marketing, aspectes tecnològics i aspectes legals- i proporcionaran respostes als principals dubtes de les empreses quan s’inicien en el comerç electrònic. Des de com passar del negoci tradicional a la venda per Internet fins a conèixer què és el màrqueting digital, de quins mitjans de pagaments es disposa o què barreres jurídiques existeixen, entre altres qüestions.

Assessorament i portal web
El programa oferirà a les pimes i autònoms un servei d’assessorament personalitzat que resoldrà consultes concretes tant online com presencialment en els tallers. A més, s’ha creat el portal www.vendeseninternet.es, que està disponible per a tots els interessats i inclou informació relativa a formació, casos d’èxit, catàleg de proveïdors i productes tecnològics, etc.

Dades sobre el Comerç electrònic
Segons dades de l’últim estudi sobre “comerç electrònic B2C a Espanya” de 2011 -elaborat per l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONTSI)-, la xifra de negoci B2C al nostre país va experimentar un creixement del 17,4% el 2010, és a dir, més de 9.000 milions d’euros respecte a l’any anterior. La variable principal que explica aquest auge és l’increment de la despesa mitjana per comprador, que va passar de 749 euros a 831 euros.

Una altra conclusió a tenir en compte de l’estudi de l’ONTSI és que més del 30% dels compradors valora molt positivament l’oferta espanyola de productes a la xarxa. Igualment indiquen que amb alta probabilitat compraria més si l’oferta millorés.

Font: Ministerio de Industria, Energía y Turismo
Més informació: ¿Vendes en Internet?

Vendre no és fàcil. Tots volem vendre. Som massa. Hi ha massa competència. Si vols vendre més, has de fer-ho millor. No hi ha moltes més alternatives.

Una de les armes més potents per impulsar les vendes és la teva comunicació. Sí, si no hi ha una gran necessitat, les teves vendes seran insignificants. Sí, si no tens un gran producte, no podràs plantar cara a la teva competència. Sí, tot això és cert, però a igualtat de condicions, la teva comunicació és definitiva.

Les coses són així. Al final, has de parlar del teu producte. Has de presentar-lo. Qui el presenta millor guanya.

La comunicació és una barreja de ciència i art. Hi ha principis que s’apliquen constantment. Després cal saber combinar-los. Aquí està l’art, saber què combinar amb què i en quin moment.

En aquest joc, les paraules tenen un paper protagonista. Les paraules construeixen les idees. Com més atractives són, més probabilitats tens de vendre alguna cosa. Més probabilitats tens de que trien el teu producte en lloc del de la competència.

Les paraules són fonamentals, però no totes les paraules funcionen igual. Hi ha algunes que funcionen molt millor que altres.

1. – “Gratis”

És la gran paraula. La paraula per excel·lència. Es realitzen més de 300 milions de cerques mensuals a Internet de la paraula “Gratis”. Té una espècie de poder hipnòtic. T’enganxa ràpidament.

És una gran paraula, però és una paraula perillosa. Utilitza-la per introduir el teu producte, per mostrar-ho. Aprofita la seva força, però assegura’t de tenir més coses. Coses que puguis col·locar darrere. Coses que et permetin generar negoci.

2. – “Nou”

És una altra gran paraula. Consumeixes informació constantment. Llegeixes els diaris per buscar notícies. Tens una tendència natural cap al que és nou. T’interessa el que passa al teu voltant. Nou és notícia. És interessant.

Quan utilitzes la paraula nou per parlar del teu producte, estàs aprofitant aquesta idea. Els estàs dient a tots que el teu producte és nou. Que el teu producte és notícia. Que el teu producte és interessant.

3. – “Per fi”

L’expressió “Per fi” anuncia la teva audiència que alguna cosa ha arribat a la seva conclusió. “Per fi es van acabar els teus problemes. El meu Producte t’ajudarà a … “.

“Per fi” és sinònim de solució. Els productes que utilitzen l’expressió “Per fi” són productes que aporten solucions. Que et milloren la vida. Tots volem aquest tipus de productes.

4. – “Com”

Té molt a veure amb l’expressió anterior, però el seu enfocament és diferent. El coneixement és la base del que fem. Quan sabem “Com” fer alguna cosa, ho fem. Quan ens falta el coneixement, busquem el “Com”.

És una paraula fantàstica per vendre informació. “Com escriure un best-seller en un mes”. “Com aprendre a presentar davant de grans audiències sense massa esforç”. “Com …”

5. – “Atenció”

És la veu d’alerta. Es dóna quan hi ha alguna cosa que val la pena. Una cosa que no et pots perdre. “Atenció…” (redoblament de tambors i introdueixes el teu producte).

Funciona per la senzillesa del mecanisme. Tenim un dispositiu mental que s’activa quan algú ens reclama. És un acte reflex. Atenció…! i el mecanisme es dispara automàticament. Després jutges. Sí, però després d’haver cedit la teva atenció.

6. – “Ja”

Quan vols introduir el sentit d’urgència, cal utilitzar aquesta paraula. “Ja” transmet immediatesa. No cal esperar. És ara. El vols, ho tens.

La solució JA està al teu abast. Si la vols, és teva. “JA no t’hauràs de preocupar més per les… amb el meu producte… “. “JA ha arribat. Ja està aquí la nova solució per a… ”

7. – “Si tu”

No hi ha res millor que dirigir-se directament al teu client. “Si tu” és una expressió que té unes característiques increïbles. Dirigeix ​​el teu argument al teu client i el condicional elimina a tots els que no estan interessats. Personalitza i defineix.

“Si tu tens…, has d’utilitzar …”. És clar que has de fer. Si tu tens la necessitat d …, com vas a negar-te a comprar… que soluciona… Si ho fessis, estaries boig. Vols productes o serveis que solucionin els teus problemes concrets. Si els trobes, els compres. Així de fàcil.

Les teves paraules són el motor de les teves vendes. Molts dels teus problemes es deuen a una mala comunicació. És probable que no hagis trobat les paraules adequades. Que no les hagis utilitzat correctament. És probable que les teves paraules no hagin estat capaços de guanyar-se l’atenció dels teus clients.

Les paraules no canviaran la mida del teu mercat. Tampoc milloraran la qualitat del teu producte. Això és una altra història. Cal treballar d’una manera diferent.

Però les paraules adequades augmentaran les teves vendes. T’ajudaran a aconseguir més. Això és el que volem tots. Per això serveixen les paraules.

Font: Salvador Figueros