Experiències: SERP juliol 16, 2010
Creat per Club emprendre a : Experiències , afegir un comentari
Experiències: Cuin Factory juny 18, 2010
Creat per Club emprendre a : Experiències , afegir un comentari
Empresa: Cuin Factory
Data creació/obertura: maig de 2009
Experiències: fx control maig 18, 2010
Creat per Club emprendre a : Experiències , afegir un comentari
FX Control va ser el projecte guanyador a la darrera edició dels Premis Emprendre. Compartim amb vosaltres l’entrevista que vam poder gaudir amb el Guillermo, l’emprenedor que hi ha al darrere.
Experiències: Perruqueria Mahogany abril 16, 2010
Creat per Club emprendre a : Experiències , afegir un comentariL’experiència d’una empresa que aposta per una persona en pràctiques del PROJECTE MATÍ
(projecte d’inserció laboral per a persones amb problemes de salut mental)
La Meritxell Díaz és una jove emprenedora que va decidir obrir la seva pròpia perruqueria, PERRUQUERIA MAHOGANY, el 03/11/2009 amb el suport del Club Emprendre de l’IMET . Per iniciativa pròpia va oferir unes pràctiques laborals per a persones amb algun tipus de discapacitat i es va posar en contacte amb el PROJECTE MATI.
Experiències: The Wax març 15, 2010
Creat per Club emprendre a : Experiències , afegir un comentari
Per què vas decidir crear la teva empresa? Què et va motivar a fer-ho? Per què vas escollir aquesta activitat?
Era una idea que ens rondava pel cap a mi i a la meva parella des de feia un temps. Ens agrada molt la imatge personal i mirem de cuidar la nostra pròpia. Al principi no pensàvem en un centre d’estètica, però mirant una revista de franquícies a la recerca de possibles idees vam veure aquesta franquícia i ens va agradar la seva imatge. Ens agradava el concepte i econòmicament entrava dintre dels límits que ens havien plantejat.
A què et dedicaves abans?
Treballava com a dependenta. Anteriorment, havia fet cursos de formació relacionats amb el món de l’estètica, però feia molt de temps.
Des de la idea inicial fins a la posada en marxa, quant temps ha passat?
Tot va ser força ràpid, tinc la sensació que potser fins i tot massa. Ens vam plantejar seriosament mirar d’engegar un projecte al març, abril, de l’any passat. Al setembre ja teníem els diners que ens feien falta, vam fer les obres necessàries i al desembre ja teníem obert.
Què és el que milloraries en el procés de creació d’empresa?
Els tràmits amb l’ajuntament. Haurien de ser més simples i més ràpids. Tant amb la llicència d’obres, com amb l’obertura, ens va semblar que hi havia força descontrol, segons els dies en què ens atenien ens demanaven diferents documents i teníem contínues incidències.
Com va sorgir el nom comercial?
És el de la franquícia.
Quins són els teus objectius?
L’objectiu que ens plantegem és tirar endavant el projecte i fer-nos un lloc a Vilanova dintre del món de l’estètica i la perruqueria.
Què és el que aconsellaries a un/a nou/va emprenedor/a?
Que no tingués pressa, que s’ho mirés tot molt ben mirat: pros, contres i totes les despeses que puguin derivar-se de l’obertura del negoci. Quan obres un negoci sorgeixen infinitat d’imprevistos en els que no havies pensat i que acaben suposant un problema. I molta paciència.
Ser empresari/a: un somni o una necessitat?
En el meu cas, potser un somni perquè no en tenia de necessitat. Tenia una bona feina, anava ascendint i estava contenta amb el treball que feia. Per millorar ens vam plantejar crear l’empresa però va anar tot molt ràpid: l’anunci a la revista, l’entrevista amb la franquícia, el banc i el local, tot va anar rodat i no ens va donar temps a seure tranquil•lament a pensar i planificar amb més calma el projecte. Mirant enrere ara, potser recomanaria que muntin un negoci en el que no depenguin d’altres persones, que ho puguin fer funcionar ells sols.
On us podem trobar?
Rambla de la Pau, 11-15 local 3 - Vilanova i la Geltrú
Tel. 93 815 16 43
vilanova@thewax.es
Experiències: Clínica Dental Dra. Núria Montserrat febrer 16, 2010
Creat per Club emprendre a : Experiències , afegir un comentariEmpresa: CLÍNICA DENTAL DRA. NÚRIA MONTSERRAT S.L.P.
Emprenedores: Núria Montserrat i Blanca Martí
Per què vàreu decidir crear la vostra empresa? Què us va motivar a fer-ho? Per què vàreu escollir aquesta activitat?
Nosaltres portàvem treballant juntes quasi quatre anys en una altre clínica; ens vam adonar que estàvem molt bé i enteníem la feina de la mateixa manera. Tot això junt amb altres circumstàncies…. ens van fer donar el pas i decidir muntar-nos-ho pel nostre compte.
A què us dedicàveu abans?
Sempre hem treballat en odontologia.
Des de la idea inicial fins a la posada en marxa, quant temps ha passat?
Aproximadament, vuit mesos.
Què és el que milloraries en el procés de creació d’empresa?
Hi ha moltes coses de burocràcia, ,sobretot en el sector dental que necessites molt permisos, residus, RX, etc.
Com va sorgir el nom comercial?
Va sortir una normativa fa poc on es fixava que totes les empreses dels professionals del sector havien de portar el nom de la persona que hi treballa així que no vam tenir altre remei.
Quins són els vostres objectius?
Seguir donant el tracte proper que els nostres pacients tant agraeixen, que de fet és el que volem, que es trobin com a casa i, és clar, donar un servei professional immillorable.
Què és el que aconsellaríeu a un/a nou/va emprenedor/a?
Que tingui paciència i constància.
Ser empresari/a: un somni o una necessitat?
Ara per ara és necessitat, però amb molta il·lusió.
On us podem trobar?
Rb. Salvador Samà, 25, 1r - 08800 Vilanova
Tel. 938115774
nuriamontserrat@yahoo.es
Experiències: Cute Martina gener 18, 2010
Creat per Club emprendre a : Experiències , afegir un comentariEmpresa: Cute Martina
Emprenedora: Maria Sanjuan Satorra
Per què vas decidir crear la teva empresa? Què et va motivar a fer-ho? Per què vas escollir aquesta activitat?
Perquè era la manera que la meva vida professional es pogués ajuntar amb el meu hobby. La meva família em va motivar, sabia que si tenia cap problema sempre estarien allà per donar-me un cop de mà.
Vaig escollir aquesta activitat perquè era un hobby que poc a poc s’estava convertint en una feina.
A què et dedicaves abans?
Ajudava en el negoci familiar i treballava de freelance per a una casa alemanya.
Des de la idea inicial fins a la posada en marxa, quant temps ha passat?
Uf… tot va començar al novembre del 2007, quan després de passar un procés de selecció vaig ser una de les escollides per participar a la fira Modafad i la Merkafad, a l’edició del 7 de març de 2008. Van ser mesos de molta feina, preparar dissenys per a la col•lecció, preparar patrons, i, finalment, pintar-la. Per tot això vaig tenir molta ajuda per part de la modista, pares, germanes i de la Martina, la meva filla. Vaig veure que realment tenia sortida i que no estava sola, i que era el moment d’intentar-ho, era “ara o mai”. I a partir d’aquí tot va anar rodat, vaig trobar un local perfecte pel que volia, al carrer que volia… era el moment!!
Què és el que milloraries en el procés de creació d’empresa? (dificultats)
Les facilitats i ajudes que et donen el Govern i la Generalitat. Actualment és molt complicat ser dona empresària. Tot i que hi ha moltes ajudes, aquestes no arriben fins molt de temps després d’obrir, i els inicis són molt durs.
Com va sorgir el nom comercial?
Això va ser cosa de les meves germanes. Jo volia que portés el nom de la meva filla, Martina, i com la descripció que feia la gent de les meves coses era “qué mono, quina cucada…”, elles van traduir això a l’anglès, d’aquí “Cute Martina”.
Quins són els teus objectius?
Poder viure del meu hobbie. A tothom li agradaria treballar d’allò que més li agrada, i jo actualment ho estic fent. Des de fa un any estic vivint del meu somni, veure el somriure del nen a l’adquirir un dels meus productes és un regal genial, així que, pel futur, m’agradaria poder continuar amb Cute Martina i anar creixent poc a poc.
Què és el que aconsellaries a un/a nou/va emprenedor/a?
Que no perdin la il·lusió ni les ganes, ja que no és un camí fàcil. I jo, com he dit abans, no he estat mai sola, sempre he tingut als meus que m’han donat suport, i això és una part molt important quan comences un projecte, en el meu cas, un somni.
Ser empresari/a: un somni o una necessitat?
Un somni.
Si voleu contactar:
Cute Martina
Tel. 938107046
www.cutemartina.com
cutemartina.blogspot.com
C. Santiago Rusinyol, 30 - 08870 Sitges
Experiències: Estudi Aitana Medina desembre 17, 2009
Creat per Club emprendre a : Experiències , afegir un comentariEmpresa: Estudi Aitana Medina
Emprenedora: Aitana Medina
Data creació/obertura: Març 2008
L’Estudi Aitana Medina està orientat a cobrir totes les àrees relacionades amb la imatge, posant a disposició del client des del disseny corporatiu o web fins a totes les possibles aplicacions de la fotografia i els mitjans audiovisuals.
Per què vas decidir crear la teva empresa? Què et va motivar a fer-ho? Per què vas escollir aquesta activitat?
Vaig escollir aquesta activitat perquè és el que vaig estudiar, la meva especialitat. La decisió de crear la meva pròpia empresa va néixer arran d’un treball anterior. Estava treballant en el rodatge d’un curtmetratge quan em va venir la idea de crear un projecte propi. Vaig estar gairebé un any des que em va venir la idea fins que m’ho vaig plantejar com una idea seriosa per tirar endavant.
A què et dedicaves abans?
Feia una mica de tot, compaginava la meva especialitat, cine i vídeo, amb les feines que m’anaven sortint. Dintre d’aquest sector, he tocat una mica de totes les branques; com de vegades la cosa no funciona, t’has de buscar la vida.
Des de la idea inicial fins a la posada en marxa, quant temps ha passat?
Un any des que em vaig plantejar fer l’empresa. Si comptem des del moment que m’ho vaig plantejar seriosament i em vaig començar a moure per tirar-ho endavant, uns sis mesos. Vaig fer un curset a Nivell 10 per a dones emprenedores que va significar el tret de sortida per començar a treballar tot aquest tema.
Què és el que milloraries en el procés de creació d’empresa?
Per a mi, el que va ser més difícil va ser el tema dels papers, les declaracions… En definitiva, entendre com funciona tota la burocràcia. Coneixes molt bé la teva feina però no el que implica crear una empresa: Hisenda, Seguretat Social…
També trobo que cal ressaltar la importància de mantenir l’empenta inicial. Quan poses en marxa un projecte, t’has d’esforçar molt per començar, i quan arribes al moment culminant i aconsegueixes crear la teva empresa, t’atures i et preguntes: i ara què? Suposo que depenent del tipus d’empresa és possible que no es trobin amb aquest moment, però per a mi va suposar tot un repte.
També és molt difícil quan arriba el moment de prendre decisions. En la meva activitat he hagut d’invertir molt en maquinària i eines, i t’has de plantejar cap a on hauria d’anar la inversió i què suposarà de cara al futur: “Si agafo aquesta màquina, podré fer aquest tipus de feines però no aquelles altres”, “aquell aparell va molt bé però té un cost elevat”… i resulta difícil trobar un equilibri entre el que necessites, el que pots gastar i el que suposarà per a la teva empresa.
Com va sorgir el nom comercial?
Quan estava en mig del curtmetratge que he comentat anteriorment, vaig haver de fer tot un procés de registre del meu nom. Així, quan vaig començar a treballar en la posta en marxa del meu projecte, vaig estar parlant amb les persones que m’estaven assessorant i vam decidir que el millor era aprofitar aquestes gestions fetes amb anterioritat i crear una marca comercial a partir del nom que ja havíem registrat.
Quins són els teus objectius
De cara al futur, el meu objectiu seria especialitzar-me i poder fer producció pròpia. Ara mateix col·laboro i treballo amb altres productores, però m’agradaria produir programes propis i portar el procés des del principi fins al final. Alhora fer créixer l’empresa, en tots els àmbits en els que ja treballo.
Què és el que aconsellaries a un/a nou/va emprenedor/a?
Que s’ho prenguin amb calma. Al principi sembla molt difícil tirar-ho endavant, però tot és paciència i treball. Que no s’espantin amb la burocràcia i molt d’ànim si han de demanar un crèdit… També que li posin molta il·lusió, perquè serà el que els ajudarà a tirar endavant el projecte. I si no surt bé, enfocar-ho com una experiència més, una cosa de la que podem aprendre.
Ser empresari/a: un somni o una necessitat?
Una barreja de totes dues coses. El somni sempre havia estat allà, rondant pel cap, però també va ser una necessitat. Ens trobem en un moment molt difícil, a més, parlem d’un sector molt complicat per treballar, amb molta competitivitat, molts projectes sense pressupost… L’única manera de poder tirar endavant era establir-me pel meu compte.
Si voleu contactar:
Estudi Aitana Medina
Tel. 649586749
info@aitanamedina.es
www.aitanamedina.es
Experiències: Roba Estesa novembre 17, 2009
Creat per Club emprendre a : Experiències , afegir un comentariEmpresa: Roba Estesa
Emprenedor/a: Sílvia Gallego
Data creació/obertura: Setembre 2008
Moda, complements i moltes idees… Roba estesa. Un espai en el que es pretén crear una atmosfera familiar i acollidora, proporcionar facilitats en l’estilisme, disseny i confecció, amb atenció personalitzada.
L’amor als productes, sentir l’alegria de mostrar-los i posar-se sempre al lloc del client, tractant-lo com ens agradaria que ens tractessin; recollir idees i adaptar-les als clients… benvinguts al món de Roba Estesa.
1.- Per què vas decidir crear la teva empresa? Què et va motivar a fer-ho? Per què vas escollir aquesta activitat?
Feia molt de temps que hi pensava. L’any passat, per una sèrie de circumstàncies, em vaig trobar que no em podia treure del cap la idea de crear la meva pròpia empresa. Em vaig quedar a l’atur i no podia pensar en res més. No pensava ni en enviar currículums ni en res més que no fos això. Tot i la crisi, que ens trobem en un moment difícil, que les vendes han baixat… a la meva ment tenia molt clara la decisió que havia de prendre. Dintre meu sentia que havia de ser ja. La idea sempre havia estat present, però fins l’any passat no ho havia tingut tan clar. Suposo que també influeix i que resulta important que estiguis en un moment en el que et trobis bé amb tu mateix.
I per què aquesta activitat? Doncs per tot el que em fa sentir la roba, el que suposa per a mi. Per tot el que pots oferir i transmetre a través de la roba.
2.- A què et dedicaves abans?
Sempre he treballat en botigues de roba. Botigues on, a més, podia estar molt propera al client. Trobo que no és igual treballar en grans superfícies que en botigues on estàs i et relaciones directament amb les persones.
3.- Des de la idea inicial fins a la posada en marxa, quant temps ha passat?
Com he dit abans, el sentiment de tenir alguna cosa meva sempre m’havia rondat pel cap. Però si parlem del concepte de botiga, d’una cosa ja real, fa uns 5 anys. Vaig estudiar disseny i confecció, i ja de petita m’encantava fer roba, era molt especial. Vaig acabar molt aviat els estudis, potser massa, va arribar a ser un problema i em va a portar a pensar que em podia haver equivocat. Però vaig tenir la sort de poder treballar per a altres dissenyadors, el poder veure la satisfacció i l’alegria dels clients quan has encertat en les recomanacions i consells que has donat, em va fer veure que no estava equivocada. Posteriorment vaig viatjar a Londres i vaig acabar de tenir-ho clar, algun dia posaria en marxa el meu projecte personal.
Al febrer de 2008 vaig quedar-me a l’atur i va ser un moment difícil, no sabia què fer, em trobava fora de lloc, i no parava de pensar en la possibilitat de muntar un negoci propi… i mirava els locals… i pensava que no volia quedar-me amb la cosa de no haver-ho fet… i vaig fer el salt. Vaig estar uns set mesos, no és gaire temps, però se’m van fer molt llargs.
4.- Què és el que milloraries en el procés de creació d’empresa?
La preparació del pla d’empresa es va fer molt lenta. Es demana molta informació, pressupostos que no et volen donar… es fa llarg i fins i tot arriba a fer por.
En aquest sentit, les entitats que donen suport a les persones que volen muntar una empresa haurien de donar més informació. Jo no sóc gestora, no entenc d’impostos ni de moltes de les gestions que s’han de fer i, en aquests aspectes, s’hauria de fer més acompanyament. Es donen per fet i sabudes moltes coses que no ho són. Que mirin d’explicar-ho tot, que fa falta.
També caldria facilitar l’accés als crèdits. Les entitats bancàries no ho posen gens fàcil. Jo volia fer-ho sola, no implicar ø ningú més, però finalment vaig haver de recórrer a què m’avalessin.
Els papers a l’Ajuntament. Molts viatges, la llicència que no arriba…
També vaig tenir problemes amb la instal·lació elèctrica. Volia obrir abans, però el cost final va resultar superior al pressupost inicial, llavors vaig haver de prescindir de moltes coses que vaig intentar suplir amb imaginació.
5.- Com va sorgir el nom comercial?
Com que la decisió real del projecte em va venir a Londres, totes les idees que em venien eren angleses, molt moderns, molt fashions…. però el meu avi es va negar rotundament, em va remarcar que havia de ser un nom català. Llavors vaig pensar en algun nom divertit, fresc, original, i vaig acabar buscant noms que signifiquessin alguna cosa. Com que no aconseguia sortir-me tota sola, vaig preparar una llista per enviar-la als correus electrònics dels amics perquè m’ajudessin. Però tot just quan feia clic al botó d’enviar, em va venir al cap el nom, com una inspiració. Roba Estesa. Una frase que sempre he fet servir molt i que de seguida vaig trobar-la molt adient. És una cosa d’aquí, de parlar… (m’explica, entre rialles, que s’ha trobat moltes vegades parlant per telèfon amb amigues i com els deia que les havia de deixar perquè tenia la roba estesa).
6.- Quins són els teus objectius?
Penso que he creat la base del projecte que m’agradaria que arribés a ser. L’objectiu és créixer, però a poc a poc i amb prudència. Crec que és important observar i escoltar el que pot voler Roba Estesa. Puc tenir una idea, una fita, però és bo escoltar les persones que van formant part de Roba Estesa.
M’agradaria poder dedicar-me més a ajudar. Ajudar en el sentit de servei: anar a casa d’alguna persona i ajudar-la a organitzar l’armari, a preparar una maleta per anar de viatge, a vestir…
També, amb el temps, voldria poder invertir per poder fer roba, tant a mida, que és el que puc fer ara, com, sobretot, poder treure una petita col·lecció.
7.- Què és el que aconsellaries a un/a nou/va emprenedor/a?
Que si ho té molt clar i és el que realment vol, que endavant. Fa temps vaig llegir una frase que deia: “øque la por a fallar no t’impedeixi jugar”. L’any passat, quan vaig començar pel meu compte, em vaig adonar que no l’havia acabat d’entendre fins llavors.
Els recomanaria informació. Molta informació. En el meu cas, llegir llibres per a emprenedors m’ha permès tenir una altra visió, veure les coses d’una manera diferent (m’ensenya que té, a la mateixa botiga, “El libro negro del emprendedor” i el “Libro del emprendedor”). Tot i que tinguis molta il·lusió, informar-se i trobar algú que sigui capaç de dir-te quatre coses ben dites i et faci tocar de peus a terra.
I que no ho facin per escapar d’alguna cosa, és un error. S’ha de tenir molt clar el que es vol, perquè no és només la il·lusió. En el meu cas, fa temps que tenia la idea però no vaig sentir la necessitat de fer-ho fins fa uns mesos. Potser perquè interiorment no em sentia preparada. Sempre havia pensat que quan arribés el moment ho sentiria dintre, que d’alguna manera ho sabria.
8.- Ser empresari/a: un somni o una necessitat?
Ser empresària és una necessitat per poder portar a terme el meu somni. Per mi representa una tasca difícil ser empresària. Existeixen molts aspectes que se m’escapen i que em suposen un esforç. M’agradaria poder dedicar-me només a la meva feina.
Si voleu contactar:
Roba Estesa
Tel. 938168011
robaestesavng@gmail.com
C. Sant Gervasi, 37
08800 Vilanova i la Geltrú
Experiències: MAR·BCN octubre 19, 2009
Creat per Club emprendre a : Experiències , afegir un comentariSi voleu compartir la vostra experiència, poseu-vos en contacte amb Toni Contreras, CFO La Paperera tel. 93 814 04 40, tcontreras@imet.cat
Nom de l’empresa: MAR·BCN
Data obertura: setembre del 2008
Activitat: MARBCN ofereix disseny i producció de bijuteria i complements de moda amb la seva pròpia firma. La Mar, l’emprenedora al darrere d’aquest projecte, és diplomada en disseny de moda i en empresarials.
Emprenedora: Mar Solá Matas
1.- Per què vas decidir crear la teva empresa? Què et va motivar a fer-ho? Per què vas escollir aquesta activitat?
La bijuteria, tal i com l’entenem a MARBCN, tenia un buit al mercat. Tot just estava acabant la carrera universitària i m’ho vaig plantejar com l’opció perfecta per poder fer el que m’agrada combinat amb els coneixements adquirits durant els anys de formació. A més, trobo que tinc una bona edat per començar un projecte així, ni estic recent diplomada, ni tinc compromisos familiars que em puguin suposar una càrrega.
Em considero una persona amb molta capacitat de lideratge i sempre tenia al cap posar en marxa un projecte que m’omplís com a persona i que estigués fet a la meva manera. Sóc filla d’empresaris, tant la mare com el pare tenen empreses pròpies, però volia alguna cosa que pogués sentir com a meva.
Penso que el disseny és el meu punt fort, que tinc una sensibilitat especial per l’estètica i, més concretament, per la bijuteria i la joieria, i que amb aquests productes ens podem diferenciar, singularitzar.
2.- A què et dedicaves abans?
Estudiava. Quan finalitzava els meus estudis vaig decidir dedicar el pla de carrera final a la idea de negoci que em rondava. Anteriorment havia treballat a diverses empreses, però mai no m’acabava d’omplir i sempre acabaven essent treballs temporals.
3.- Des de la idea inicial fins a la posada en marxa, quant temps ha passat?
Va ser força ràpid. La idea sempre havia estat present, però des que vaig decidir tirar-la endavant, podríem dir que van passar tres mesos. No pensava que fos tan ràpid. Tot va ser un corre-cuita perquè volia aprofitar la temporada d’estiu.
També em va ajudar molt a espavilar-me el prendre la decisió de presentar-me al tercer concurs de dones emprenedores, en el qual vaig resultar, finalment, una de les dues guanyadores.
En un altre moment de l’any no hauria hagut de córrer tant, però Sitges és molt estacional i cal aprofitar aquestes èpoques.
4.- Què és el que milloraries en el procés de creació d’empresa?
El “papeleo”. No és normal que triguin més de tres mesos per respondre a una llicència d’obertura. Tampoc em responien a la llicència d’obres… Hauria de ser tot una mica més fàcil i àgil.
En l’àmbit personal, m’agradaria comentar que, quan comences, moltes vegades, vols fer les coses a la teva manera i no ens aturem a deixar-nos assessorar per persones que potser porten més temps en tot això i que només miren d’estalviar-nos feina. Hem de saber escoltar i deixar-nos assessorar més.
5.- Com va sorgir el nom comercial?
El nom va sorgir gràcies a una necessitat. Abans de constituir l’empresa, una agent estrangera es va interessar pel meu producte i, pensant que potser el meu producte es vendria abans fora del país que aquí, vaig voler afegir al meu nom les lletres BCN perquè es relacionés amb un producte d’aquesta terra. Així va ser com va néixer MARBCN.
Al 2005 el vaig registrar perquè tenia clar que, tard o d’hora, tindria un projecte per tirar endavant amb aquesta marca.
Trobo que és un nom que em descriu molt bé, d’on sóc i qui sóc.
6.- Quins són els teus objectius?
El primer objectiu és la continuïtat, que l’empresa no tingui una mort prematura. Posteriorment, l’expansió. En les properes setmanes llançaré la botiga on line, que representa tot un creixement i pràcticament un negoci a part per tot el que suposa. També tinc prevista, a curt-mig termini, l’obertura d’una altra botiga a Barcelona.
Tot això suposa un gran esforç i dedicació. I ara, com he comentat abans, és un bon moment perquè puc dedicar-me en cos i ànima al projecte, em trobo en el millor moment per intentar tirar endavant totes les idees que tinc pensades. Com que visc molt a prop de la botiga, pensa que hi ha hagut dies que he arribat a venir en pijama a la botiga per intentar acabar allò que tenia al cap i que no era capaç de treure-m’ho (riu i comenta que no escrigui això).
7.- Què és el que aconsellaries a un/a nou/va emprenedor/a?
Primer, paciència. Segon, fer-se un croquis de tot el que es vol fer per saber quin ha de ser l’u, quin el dos i quin el tres. També els recomano apropar-se a l’entitat del seu municipi que doni suport a la creació d’empreses, perquè allà els ajudaran i els deixaran ben clar quines són les prioritats al començar.
Estar sempre al dia a nivell de formació. Assistir a conferències, monogràfics, subscriure’s a revistes com Emprendedores, etc.
I, sobretot, escoltar, deixar-se aconsellar. Tenir sempre present que, quan les persones donen consells, els donen de bona fe.
8.- Ser empresari/a: un somni o una necessitat?
Un SOMNI. És el que sempre havia desitjat. Tenia ben clar que, en algun moment, arribaria.
Has de tenir present que, quan aconsegueixes un somni, l’has de renovar. Ara vull créixer i que la meva marca sigui reconeguda. Els somnis s’han d’anar renovant. Com a empresària, un somni te’ls pots plantejar com una meta, allò on vols arribar.
On us podem trobar?
C/ Espanya, 1 ( Baixos Hotel SUBUR)
08870 Sitges (Barcelona)
Tel: +(34) 670 59 36 51
info@marbcn.com
www.marbcn.com
